Atrévete a Opinar

4+1 o 3+2?

By on 26/02/2015 in Boxed Society with 1 Comment

untitled

Des de dilluns a la nit fins avui dijous, un grup d’estudiants ha ocupat el rectorat de la Universitat de Barcelona per expressar la seva disconformitat vers el nou decret, en el que segons el que va anunciar el ministre Wert, les Universitats seran lliures de triar si volen o no canviar la durada dels graus, i per tant, passar de manera gradual de la fórmula 4+1 a la de 3 anys de grau + 2 de màster.

A diferència dels estudiants que avui s’han manifestat -i que espero s’hagin informat del tema abans de queixar-se-, com a estudiant universitària d’últim any de grau jo em pregunto: i per què no donar suport al model 3+2?

En el transcurs del procés del Pla Bolonya, ja es va discutir quina hauria de ser l’estructura dels graus, i tot i que es va optar pel model 4+1 per tal de trobar un punt mig entre les diplomatures i les llicenciatures, molts professors i professores estaven a favor del 3+2.

A partir d’aquí va sorgir la dificultat d’encaixar totes les carreres perquè tinguessin una mateixa durada, ja que aquelles que abans del Pla Bolonya tenien una durada de 3 anys, es van veure obligades a oferir més continguts i per tant, més assignatures, que no sé fins a quin punt són útils o únicament serveixen per acumular crèdits.

Per aquest motiu, crec que seria positiu que en aquelles carreres les quals amb 3 anys tenen temps suficient perquè l’alumnat pugui adquirir les competències i aptituds necessàries, podria tenir com a conseqüència una millora de la qualitat acadèmica.

Tanmateix, l’opció 3+2 ens facilitaria tant la mobilitat dins d’Europa com el reconeixement dels títols fora de l’Estat Espanyol, ja que la majoria de països europeus opten per aquest model. Aquest és un dels handicaps pels quals persones d’arreu d’Europa prefereixen dur a terme un màster de dos anys que no pas un màster d’un per por de que no se’ls convalidi.

Personalment, també veig més lògic fer un grau en el qual durant 3 anys se t’ofereixi una bona base i després poder-te especialitzar en profunditat en aquell àmbit que més t’interessi, i d’aquesta manera afavorir la motivació de l’alumnat.

D’altra banda, com s’ha comentat anteriorment, s’ha de tenir en compte que en aquest decret s’especifica que aquest canvi en la durada dels graus és voluntari i seran les mateixes universitat qui, de manera autònoma, decidiran finalment. Tot i això, no hem de patir per les universitats públiques de Catalunya, perquè el més segur és que totes arribin a un consens sobre quin és el camí a seguir, tal i com s’ha fet fins ara. Un altre tema, ja serien les universitats privades, les qual tampoc em preocupen, degut que actualment ja ofereixen aquells graus i màsters que més els interessa. Tanmateix, els pros i els contres que comporta estudiar en una privada ja són coneguts per tothom.

Pel que fa a les queixes dels estudiants que estan en contra del 3+2, les quals es refereixen a la “privatització de la universitat pública” i per tant, als suposats interessos ocults dels polítics de “fer fora als fills dels treballadors dels estudis superiors”, no sé què els semblaria la idea de cursar un primer any de màster a preu de grau, ja que des del Govern de Catalunya és el que s’ha comentat. Si finalment es dugués a terme el nou model, el Govern podria finançar el primer any de màster per tal que el preu s’equipari al d’un quart any de grau. Tot i que en època d’eleccions es promet molt i per tant, no s’ha de dir blat fins que sigui al sac i ben lligat, penso que de ser així, pocs es resistirien al nou model.

Aleshores, quin inconvenient li trobo al 3+2?

Personalment cap, però el problema és que la persona que ho ha plantejat no és altra que el ministre Wert.

J. Miret

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There is 1 Brilliant Comment

Trackback URL | Comments RSS Feed

  1. Isabelina says:

    quin article més bo. realment no fa falta sempre esta en contra de tots els canvis

Déjanos tu comentario crítico!

Top