Atrévete a Opinar

Ara és l’hora de votar Independència

El 27s no s’aconseguirà la independència. Ni tan sols les eleccions seran realment plebiscitàries.

La independència de veritat (no una proclamació, sinó el control real i efectiu sobirà sobre el territori) només podrà venir d’un procés negociat amb Espanya, que accepti retirar l’exèrcit, distribuïr els actius i passius i que el nou estat sigui reconegut arreu del món. I Espanya mai acceptarà tot això a no ser que sigui forçat per la comunitat internacional.

Per tant, només un procés amb intervenció internacional, provocat per alts nivells de mobilització i mesures de pressió real, i que segurament acabi amb un Referèndum vinculant, serà la única manera d’aconseguir la Independència real.

El que cal tenir clar, però, és que només amb una victòria clara de les forces secessionistes el 27s es podran crear les condicions per aconseguir aquest procés i forçar la mediació internacional.

Una victòria clara, en escons i en vots (almenys més vots que la suma dels vots no-secessionistes, encara que no s’arribi al 50%).

Per tant és clau votar el 27s o bé Junts pel Sí o, preferiblement, la CUP. Però només aquestes dos forces són útils per culminar el procés.

Catalunya Sí que es Pot defensa un Referèndum, i té crítiques vàlides en la construcció de Junts pel Sí com a artefacte electoral de la dreta catalana que tenen sentit quan ja ha estat pactat Artur Mas com a President i es desconeix la presència d’elements neoliberals en el futur govern. O quan critiquen que s’hagi impedit un debat electoral de valoració sobre l’acció de govern convergent i la imposició de l’austeritat des del 2010.

Són crítiques vàlides. I sí acompanyessin aquestes crítiques amb una ferma aposta per la secessió serien també una opció vàlida.

El problema és que s’han clarament posat al costat del No.

És una errada estratègica brutal.

Manifestació MeridianaEn una narrativa de trencar les cadenes del Règim del 78, d’aconseguir la ruptura amb la Constitució i obrir un procés constituent, de recuperar els ideals republicans i trencar amb el tardo-franquisme, de dotar de sobirania i empoderament a les classes populars estan donant l’esquena a la màxima opció de Ruptura que existeix arreu d’Espanya i estan donant l’esquena a la la màxima mobilització popular a Europa de les darreres dècades.

La seva prioritat és fer fora Mas de la Generalitat i Rajoy de la Moncloa. Objectius legítims, però molt menys ambiciosos que aconseguir la independència.

Han renunciat al moment històric d’adonar-se que estem en un escenari d’una finestra d’oportunitat que permet possibilitats reals d’aconseguir la independència.

I la creació d’un nou estat no és només infinitament més ambiciós que una alternança de govern, sinó que obra possibilitats infinites, potencials inèdits en generacions, de transformar radicalment no només l’estructura socio-econòmica catalana, sinó la correlació de forces arreu a Espanya i a Europa entre les forces populars democràtiques i el règim dels mercats. És un sacseig sense precedents de l’status quo.

I és trist veure com la il·lusió que havia creat Podem i les mobilitzacions populars arreu i les victòries a les municipals, i la capacitat intel·lectual de la seva direcció hagi permès tal error estratègic i s’hagi posat al costat del No.

Aquesta posició estratègica -ignoro si és degut a errades tàctiques o sí les direccions de Podemos, Podem i ICV-EUiA són genuïnament anti-independentistes- i la llastimosa campanya que han fet, de passar de poder guanyar a quedar, potser, per sota del PSC, hauria de ser objecte d’estudi en el futur.

I espero que en els propers mesos, després de les eleccions espanyoles i l’evidència que Podemos i aliats no aconseguiran dos terços dels escons, i amb l’obertura d’un procés constituent a Catalunya, aquesta posició estratègica canviï i es puguin refer les aliances.

Però la realitat és clara:

  • De cara al 27s només una clara victòria del Sí crea les possibilitats d’obrir un procés amb mediació internacional que culmini amb la independència real.
  • Un vot a Catalunya Sí que es Pot no és un vot pel Sí.

Ara és l’hora, les finestres d’oportunitat no són eternes i cal aprofitar-les.

Ara és l’hora, car ara existeix la possibilitat real d’aconseguir la independència.

Ara és l’hora de votar Independència.

 
Constantí Segarra

boxedpress.com

Tags: , , , , , ,

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There is 1 Brilliant Comment

Trackback URL | Comments RSS Feed

  1. Martí says:

    O ara o mai.
    O anem endavant (no sabem exactament si serà a curt, mig o llarg termini) o tornem a “antes roja que rota”.
    O anem cap a la democràcia o ens quedem com els més insolidaris, antipàtics, egoïstes i el què és pitjor: els més tontos de la “democracia de la Modélica Transición”.
    O ens respecten a no ens respecten.

    Per mi, està clar.

Déjanos tu comentario crítico!

Top