Atrévete a Opinar

Barcelona en Comú, ERC i CUP: el pacte necessari per liderar un procés de ruptura

Per primera vegada des de la Segona República, les candidatures d’esquerra rupturista estan en posició de governar a Barcelona.

Aconseguir un espai electoral majoritari a l’esquerra del PSC, fent impossible una alternativa de govern (caldria un pacte de CiU, PSC, PP i Ciutadans) semblava poc possible fa només pocs anys i és una mostra del potencial transformador de la realitat actual.

resultats electorals BarcelonaLes urnes han parlat i han permès la possibilitat d’un govern d’esquerres, pro-autodeterminació i rupturista a Barcelona: un pacte de Barcelona en Comú, ERC i la CUP, que sumen 19 regidors.

Existeix moltes diferències ideològiques entre les tres formacions i les seves tradicions polítiques. No obstant, la potencialitat positiva d’un pacte superen desmesuradament les diferències.

Ja sigui desitjant la transformació social o l’emancipació nacional, el mínim comú denominador de les tres forces és la ruptura amb el marc constitucional espanyol i la voluntat de millorar les condicions materials de la població catalana i salvar l’estat del benestar.

Aquesta aliança permetria trencar la contradicció de que el procés sobiranista estigui liderat per una força conservadora que aposta per l’austeritat, tot limitant el suport popular al procés de secessió, i moderada, sent incapaç de trencar amb la legalitat espanyola, com es va mostrar a la Consulta del 9-N.
logos BComu, ERC i CUPAquesta aliança aconseguiria remarcar l’accent sobiranista que li ha faltat a la campanya de BComú, però que en un pacte amb ERC i la CUP, Barcelona es convertiria en l’avantguarda del procés sobiranista, aquesta vegada pivotat des d’una narrativa d’esquerres i contra l’austeritat. El pacte també minimitzaria la influència del PSC en el nou govern.

Aquesta aliança ajudaria a que Barcelona es converteixi en un nou model de política participativa, potenciant mecanismes de participació ciutadana com referèndums per les qüestions importants de la ciutat, i vinculant la nova política a un salt qualitatiu de la participació democràtica. I un nou model de política econòmica, aturant els desdonaments, frenant la desigualtat i la dependència en el turisme i la construcció, entroncant el procés de ruptura amb els beneficis materials de la població.

En els propers dies l´stablishment intentarà per mar i aire evitar un “segon tripartit” i la pressió serà molt forta, sobretot a ERC.

CiU constantment intenta vincular els seus resultats electorals amb el futur del procés sobiranista. Això ja ho va fer a les autonòmiques de 2011, quan demanava una majoria absoluta i excepcional i a les municipals, quan demanava “salvar” Barcelona. CiU té greus problemes per concebre un procés sobiranista que no estigui liderat per ells mateixos i s’incomoden si no en treuen un constant rèdit electoral.

Els republicans han d’adonar-se del nou marc creat a Barcelona i dinamitzar-lo sense complexes. És molt més eficient per aconseguir la independència incidir en narrativa sobiranista en un govern de coalició amb BComú que no pas ignorant i antagonitzant a la opció més votada, com demanen els amos convergents.

Ara, per fí, la població ha configurat una possibilitat de liderar un procés de ruptura que no estigui liderar per la dreta.

Alhora, part de les bases de la CUP i de BComú podrien renegar d’un pacte entre elles i amb ERC. No obstant, l’esquerra rupturista hauria d’eliminar d’una vegada per totes els tics endogàmics, purs, d’autoconsum i atrevir-se a liderar el nou procés de ruptura que els resultats permeten. ERC és un soci políticament necessari i aritmèticament imprescindible i l’esquerra alternativa ha d’aconseguir que ERC s’aparti de la sombra convergent i formi part de l’espai de ruptura. Els exemples de Badalona i Amposta han de ser el camí a seguir per tal que la Unitat Popular sigui un fet tangible i real a la capital.

La població, amb els seus vots, ha creat les oportunitats per traçar, començant per Barcelona però amb potencialitat nacional, una esquerra alternativa contra l’austeritat i que alhora defensi la autodeterminació, la democràcia directa i la ruptura amb el marc constitucional espanyol.

Els vots de la majoria només es poden articular i ser fidels als seus votants a través d’un pacte entre BComú, ERC i la CUP. Un govern municipal que lideri un procés de ruptura amb el marc constitucional espanyol pivotat des de l’esquerra i amb la voluntat d’arribar fins al final.

Constantí Segarra

Boxedpress.com

Estem a Facebook i a Twitter.

Tags: , , , , ,

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There Are 2 Brilliant Comments

Trackback URL | Comments RSS Feed

  1. Fer says:

    Barcelona en comú es independentista??? Estàs segur???? Tens clar que inclou Podemos???

    • Uri says:

      Si vol fer un canvi social a Barcelona, bcn en comú sols pot fer coalició amb ERC o les cup que segur no ficaran pals a les millores socials.

      No fer-ho, significaria no poder aplicar mesures socials amb facilitat havent de pactar constantment amb ells. I total, estar a favor de la independència o, al menys, de recolzar aquesta decisió de una majoria de catalans, no es un sacrifici tan gran pel benefici que obtindrien.

Déjanos tu comentario crítico!

Top