Atrévete a Opinar

El Rei Artur

By on 02/10/2012 in Boxed Society with 5 Comments

Conjuntura política front les eleccions catalanes anticipades

Artur Mas ha fet més per la independència per Catalunya les darreres tres setmanes que qualsevol altre polític en les darreres tres dècades.

Es fa evident, més quan admet que hagués acceptat un pacte fiscal descafeïnat, que l’Artur ha anat a remolc d’una efervescent mobilització popular esperonada per la crisis.

Dit això, hagués pogut intentar ignorar-la o minimitzar-la.

No, l’Artur s’ha posat al davant i vol liderar el procés d’emancipació nacional.

El desplegament mediàtic de TV3 i dels mitjans del grup Godó a la manifestació de l’11S, la preparada roda de premsa després de la fallida reunió amb Rajoy o l’aparent fermesa front la pressió de certs sectors empresarials com el grup Lara, mostren que ja fa alguns dies que l’Artur volia seguir aquest camí.

Lluny queden els temps que ERC va intentar disputar la hegemonia catalanista a la dreta. Amb una esplèndida narrativa “anti-tripartito” i un gir sobiranista, CiU s’ha renovat i pot liderar el procés.

Es diu per les Espanyes, i s’ha confirmat als darrers anys, que el PSOE mai podrà negociar el final amb ETA. La pressió agressiva d’una dreta a la oposició fa impossible qualsevol acord.

La dreta, a Catalunya, Espanya i arreu, només accepta grans “acords nacionals” quan els lidera. Sinó, els considera sectaris o partidistes i potencia la polarització. Això va passar amb el tripartit, amb ZP i és el que està passant als Estats Units.

El perill no és que la dreta lideri el procés, sinó que no s’arribi fins al final.

Tant en les darreres tres setmanes com els darrers dos anys hi ha certs detalls de l’acció i retòrica de CiU que són discutibles.

Tota la narrativa de “soc Moisès i us portaré a la terra promesa i em retiraré” pot ser bona tàctica electoral, però tensa massa l’ afiliació personal a un projecte que s’ha de basar en l’acumulació de forces diverses.

Comentaris com “cal que CiU tingui majoria absoluta per garantir que es porta a terme el procés” no només són detestables i tendencioses maniobres per intentar segrestar el momentum independentista, sinó insults a la memòria històrica d’un partit que porta trenta anys immers en dinàmiques basades en el possibilisme i el pactisme.

Es podria analitzar tals inputs com mera dialèctica electoral.

Al veure l’acció de govern dels darrers dos anys, però, un acaba pensant que el procés per l’estat propi ha estat improvisat i només seguit per la pressió popular de la manifestació.

Des d’una perspectiva exclusivament de construcció de la independència, els dos anys del govern dels millors han estat dos anys perduts. 

Un exemple ha estat l’acció exterior del govern, liderada per Unió. Després de tancar alguna delegació de la Generalitat i de canviar tots els delegats de les demés, es va intentar emfatitzar un treball basat en buscar inversions a Catalunya, enlloc de prioritzar un conscient i planificat treball diplomàtic destinat a teixir uns contactes que serien claus pera aconseguir un ràpid reconeixement de la independència.

En el mateix sentit es troba el desmembrament de les corresponsalies a l’exterior de la pública Agència Catalana de Noticies i de TV3, un gran error estratègic.

En moments d’internacionalització del cas català, quan som portada del Financial Times durant setmanes per primera vegada a la història de Catalunya, cal estar preparats i tenir els mitjans per poder confluir amb estats i creadors d’opinió per guanyar suports en l’opinió pública internacional.

La creació de l’agencia de comunicació internacional Eugeni Xammar, dirigida pel recuperat Martí Estruch, és un gran pas endavant i una bona notícia. Arriba, no obstant, dos anys tard, posa en entredit la genuïnitat del procés i evidencia la improvisació d’un govern que fins a la manifestació s’havia regit més en intentar desmuntar les estructures d’estat creades pel tripartit que no pas en utilitzar-les conscientment pel full de ruta de la secessió.

El procés intern també és discutible. Està clar que, enmig de la crisi, la emfatització del discurs econòmic (“ens calen els nostres recursos”) és òptima.

Però si es basa exclusivament en això, una proposta d’última hora del govern espanyol per acceptar una hisenda pròpia o compartida i una millora del sistema de finançament podria avortar el procés.

A part, calen dos anys per fer evident la dicotomia de “amb estat propi no caldria fer polítiques d’austeritat”? Enlloc de vanagloriar-se de ser els més valents, no hagués sigut més òptim planejar la independència abans de tancar un sol hospital?

Està molt be convocar eleccions ara per tenir més legitimitat, també internacional, i un clar mandat explícit sobiranista.

Però les eleccions també tenen una funció partidista i, inclús, social.

L’efervescència independentista ha aconseguit neutralitzar la mobilització ciutadana contra l’austeritat, que es manté a Madrid, però perd força a Catalunya, amb una esquerra extraparlamentària que es troba dividida entre compartir el procés d’independència amb la dreta o oposar-s’hi justament perquè serveix per justificar les polítiques de dretes.

L’Artur serà el primer president a Europa que és reelegit després d’aplicar severes polítiques d’austeritat, del qual n’és un ferm defensor. 

Ha sabut fer el gir sobiranista quan més estaven en entredit les polítiques econòmiques del govern dels millors.

L’austeritat ha fet davallar la demanda interna i la recaptació, posant la Generalitat al límit de la fallida i a uns interessos del deute intolerables. Això l’ha portat a demanar un rescat a Espanya, les condicions del qual es sabran properament. Però, bàsicament, es referiran a complir els límits de dèficit públic de les CCAA sota amenaça d’intervenció.

Una amenaça que és real per legal, i legal gràcies als vots de CiU. Sigui amb intervenció o sense, els pressupostos pel 2013 comportaran encara mes retallades.

Sembla bastant esperpèntic com, si bé augmenta el consens que la major part del dèficit és degut a la caiguda de la recaptació, la solució es vulgui basar nomes en reduir la despesa.

Per quant politiques actives per augmentar la recaptació? Per quan recuperar l’ impost de successions? Per quan pujar l’ impost de patrimoni? Per quant una taxa a les transaccions financeres? Per quant politiques per estimular la economia i augmentar la demanda interna?

Gràcies a les eleccions, CiU tindrà una còmode majoria per fer els pressupostos mes austers de la historia postfranquista de Catalunya.

CiU no només ha aconseguit neutralitzar la oposició social i evitar parlar de política econòmica, que es ven com a “la austeritat és la única opció, qui digui que hi ha alternatives fa demagògia”. També ha aconseguit guanyar una gran batalla ideològica: culpar a Espanya de tots els mals que tenim.

És indiscutible que l’estat propi és necessari i que Espanya ofega a Catalunya. Això no vol dir ser acrítics amb els errors comesos a casa nostra.

Començant per la especulació immobiliària, la dependència al turisme (eurovegas/barcelonaworld), els casos de corrupció, etc.

El cas mes espectacular d’aquesta paradoxa es la qüestió dels peatges, tema que ha ressonat aquests dos anys amb la campanya #novullpagar.

CiU ha aconseguit que la majoria de la població catalana es cregui que Espanya és la culpable de l’existència dels peatges a les autopistes catalanes. Cal recordar que, excepte els de l’AP7 i AP2, els peatges catalans són de titularitat autonòmica. La gestió d’aquests peatges va ser externalitzada, majoritàriament a Abertis, durant l’època de Pujol.

Abertis es una multinacional catalana controlada, per majoria accionarial, per La Caixa. CiU, alhora, te un deute amb La Caixa d’uns 21 MEUR. Abertis, alhora, es el principal publicitari del diari Avui-El Punt.

El president d’Abertis, Salvador Alemany, va ser la primera opció de conseller d’economia abans que Mas-Colell i, al rebutjar formar part de la taula rodona, va accedir a liderar  el “Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya” (CAREC) que assessora el govern. Més que reactivar la economia, no cal dir que ha tingut una funció de lobby neoliberal per reduir el sector públic.

És només un petit exemple de com la dreta catalana ha aconseguit narrar un context on ells no son responsables de res i Espanya és culpable de tot.

De cara a eleccions, cal tenir en compte que una CiU amb majoria absoluta serà més propensa a cedir als discursos de moderació i prudència i a l’agenda reconciliadora de Duran i Lleida, Isidre Fainé i la CEOE.

Per blindar un referèndum a la propera legislatura, cal estructurar una alternativa electoral exclusivament i nítida independentista, que col·labori constructivament en el procés, però que estigui alerta i garanteixi que no ens quedem a mig camí, es dugui a terme el full de ruta i s’arribi a la plena sobirania.

Que pressioni per fer irreconciliable les posicions amb Espanya  i irreversible el procés de secessió.

Una alternativa que compagini aquesta col·laboració sobiranista amb una denúncia clara i continuada de la austeritat com a erràtica política econòmica que només està fent allargar la recessió i impedint la recuperació econòmica.

De fet, l’escenari ideal és que la coalició sigui el màxim d’àmplia possible, sense disputes de personalismes o sigles, i que pressioni per formar un govern de concentració nacional amb la única agenda de crear l’estat propi.

Rarament en la historia de Catalunya es tornarà a trobar un major tasca que un procés d’independència com per justificar la unitat política. La secessió és indiscutiblement un imprescindible i urgent salt qualitatiu inclús si es liderat per la dreta i amb un projecte neoliberal i és la millor oportunitat de sortir de la crisis. Com a mínim, que es tregui quelcom positiu de la crisis!

Si CiU va en serio aquesta vegada, tindrà el poble al darrera.

I que l’Artur es coroni rei doncs està al seu abast fer història.

Per si de cas, però, cal anar pensant també en un pla B.

 

Constantí Segarra.


Tags: , ,

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There Are 5 Brilliant Comments

Trackback URL | Comments RSS Feed

Sites That Link to this Post

  1. Incumplimiento del Estatut de Catalunya | BOXED PRESS | 06/10/2012
  1. unocualquiera says:

    Espero contenerme pero yo ya no puedo más, estoy hasta LOS mismísimos *meeec* de toda esta panda de golfos llamada la casta politica y me da igual que sean del PP, PSOE, CIU o de la madre que los trajo. A ver señor Mas, ¿me puede decir que ha hecho de bueno para Cataluña en sus dos ultimos años de legislatura a parte de recortar en lo que no debe recortar y no recortar en lo que SI debería recortar? Porque yo lo único que veo de este gobierno -que se supone era el de los ‘mejores’- es que ha conseguido hundir aún más a Cataluña en forma de más desempleo, en destrucción de empresas, en aumento de las deudas y su gran mérito es ¿sacar a relucir la independencia? Oíga, ¿y su gestión economica que?, ¿le hemos votado para que solucione los problemas de la gente o le hemos votado para dividirnos en independentistas y no independentistas? ¿Que España nos roba? y que, a Madrid lo estan robando el doble y lo llevan bien en comparación. ¿Que Madrid es la capital? Vale, y Washington es la capital de EEUU y no por ello Silicon Valley o Hollywood están ahí. Y al negocio de mi vecino de toda la vida también le ha bajado los ingresos ¿y que?¿acaso usted le esta ayudando para que le vaya mejor y no cierre su negocio? y a mi cada día me roban en forma de impuestos que no lo puedo destinar al consumo que yo quiero, ¿y?¿puedo exigir democráticamente mi independencia de la Hacienda española/catalana? La gente de a pie lo está llevando lo mejor que puede soportando los impuestos asfixiantes que VOSOTROS, los politicos, los tirais en vete a saber qué y nos venís contando milongas de que si España roba. Pues si de verdad roba, adaptese a ese dinero que sí se le entrega para gestionarlo de la mejor forma posible como hace Madrid o como haría cualquier familia que debe adaptarse a los ingresos que tiene. Al menos si fuera buen gestor, me daría un buen motivo para que Cataluña se independice ¿por que usted sabe los marabalismos que hace cualquier persona de a pie para cuadrar sus cuentas? Porque es muy fácil subirse a una oficina de la Generalitat y gestionar el dinero que le entregan coactivamente los demás, hasta yo lo sabria hacer. Si es que cualquiera de nosotros cuando tiene que prescindir del coche, lo prescinde, y si tiene que vender su casa por menos de lo que le costó e irse de alquiler lo hace, ¿a que espera usted a eliminar subvenciones, empresas públicas y demás mamandurrias con CERO compromiso social en vez de recortar sanidad o educación? Ah no, claro, que usted es de los que piensan que el dinero público ‘no es de nadie’ pues ala, a gastarlo en lo que le rote ¿verdad? Gracias por confirmarmelo, ahora se que es usted igual o peor que los que nos gobiernan desde el Gobierno Central, sí, aquel que se preocupa en rescatar a cajas y autonomías de todos los colores porque en el fondo todos soís amiguetes y a los del pueblo que les den morcilla para que se peleen entre ellos, que si independentistas-no independentistas, que si izquierdas-derechas-fachas-arriba-abajo, y que soporten el peso de pagar toda la deuda privada y también la pública, que total, al final os ireis de rositas y sin responsabilidades porque se os ha votado y legitimado ¿verdad?
    Y a todo esto sumale que no se investigue en las cajas catalanas, que no se investigue a fondo el caso Palau, que no se investigue los casos Sant Pau o la Corporació Maresme, que no se investigue las conexiones entre politicos y empresarios, que TODOS los POLITICOS hagan de mis impuestos lo que les SALGA de su mismisima p***a… Y ya que estamos en época de promesas ¿porque, señor Mas, no me promete que me tocará 1millon de euros en la loteria mañana? Seguro que me será más útil que su difusa y prometedora ‘independencia’ de la que no ha explicado NADA sobre el dia después, porque vuestra mentalidad es la de prometer la gallina de los huevos de oro para ganar las elecciones y una vez ahí, volver a hacer lo que os rote porque el pueblo os ha legitimado durante cuatro años más ¿no? Pues vale, a disfrutar de lo votado, total, si les dejamos hacer esto es por 3 motivos: o somos tontos y masocas, o no lo vemos, o formamos parte del sistema.
    Siento el tono, pero estoy ya hasta las NARICES. Me estoy planteando seriamente el irme al extranjero y que esto lo levante su madre porque al menos en países serios sé que los gobernantes gestionan mejor el dinero de sus contribuyentes y si no lo hacen, al menos la mayoria de ellos tienen la decencia de dimitir. El día que vea las prisiones repletos de politicos en vez de pobres ciudadanos que no han podido pagar sus impuestos a tiempo, me creeré que de verdad este país está cambiando a mejor. Mientras, a rezar y a aguantar esta saltrapa de sabandijas.

    Saludos y buenas noches.

    • jake says:

      Todo megalómano recurre de vez en cuando a una cortina de humo, si no señalase al culpable de los males podría ocurrir que lo señalaran a él…

  2. LEVIATAN says:

    “…Metáforas con la rueda de la fortuna como motivo,reflexiones sobre la doble condición humana, advertencias sobre los reveses del progreso… estas y otras manifestaciones, nos hacen creer que la barbarie sobrevine. Antes al contrario, la barbarie se elige. Animados por la idea de que la verdad es una y el error múltiple, basta con que creamos hallar la nuestra en un pasado esplendoroso o en un futuro radiante para que emprendamos insensatamente la marcha guiados por una luz remota que, sin embargo, no nos resulta de ninguna utilidad en el camino. Primero habrá que transigir un pequeño contratiempo, después por otro algo mayor, más tarde por uno que se acerca al sacrificio y, finalmente por los más atroces requerimientos hechos en nombre de una causa…” José Mª Ridao ” La elección de la barbarie” Tusquets 2002

  3. marti says:

    Els moments històrics que estem vivint fan difícil fer una anàlisi de la situació: És paradoxal que un partit pactista i que la seva màxima aspiració era el “pacte fiscal” (indeterminat) hagi passat al sobiranisme. Això seria impensable sense el moviment ciutadà articulat amb Internet, Facebook..etc.

    Sembla evident que el rei Arthur s’ho ha trobat a les mans i no respon a cap intoxicació per part del Govern. Com a prova tenim les retallades, que en podia haver prescindit, l’opereta d’Eurovegas, també prescindible o la poca diligència amb les corruptel.les pròpies. Sense oblidar la dilatada història de CiU: peix al cove, Plan Hidrológico..etc. Tot per tal de tenir un full de serveis net.

    Tot això fa que CiU es vegi com un partit que s’ha de vigilar de prop en el procés sobiranista. Ells ho saben. De moment estan actuant amb coherència, s’ha de dir. De fet estan fent el que esperem que facin: primer poseu la xarxa, no importa el que trigueu i quan estigui assegurat, saltarem; no abans.

    Però pot ser que es quedin a mig camí? A la Fonda El Pacto Español, per exemple?
    L’únic pacte acceptable seria el Concert Basc, que significa el final de les Autonomies. Els clientelismes establerts fan gairebé impossible aquesta opció.
    I això esterilitzaria l’independentisme vint anys o més.

    L’Estat Propi és una altra dimensió, es clar. Molt més complexe i de moltíssima més qualitat. Ara bé , també suposa un canvi de mentalitat de tots nosaltres que encara estem assumint. El fet que una coalició de dos partits conservadors hagi de liderar aquest procés no sembla el més adient, però d’aquí mig any ja en tornarem a parlar.

Déjanos tu comentario crítico!

Top