Atrévete a Opinar

ESCÒCIA IS DIFFERENT

Alguns expliciten  les semblances entre el procés escocès i el nostre. Jo vull, si els editors em deixen, posar de manifest les enormes diferències entre ambdós processos.

 

  • Allà venen d’un acord signat després d’una llarga guerra. Aquí venim d’un saqueig a sang i fetge (com era “normal” llavors) i a un enderroc groller de drets i usatges, lleis i llengua, pel famós “Decreto de Nueva Planta” més tres-cents  anys de sotmetiments amb 40+30 d’ells veritablement infamants.

 

  • Allà estan queixosos de que les decisions es prenen massa lluny d’Edimburg, sense prou sensibilitat en alguns temes, com el de la pesca.  Quan sento dir això se’m revolten les tripes. Es queixen !!!! Imagineu què passaria a Escòcia si estiguessin en la nostra situació? Es pot parangonar una situació amb l’altre? La nostra situació ha donat per tot un congrés d’història i allà és una qüestió de quatre peixos (perdonin la reducció).

 

  • Allà, l’Estat Anglès parla de dolor, de ferida, d’estimació, de que facin el favor de no anar-se’n, etc. Aquí tot el contrari. Rés d’això. Sols tons xulescos, burletes, insultants, amenaçadors, propis d’un imperi en front a una p. colònia del segle VXII (la p. ho he simplificat per això de l’horari infantil). Allà s’ha promès revisar el comportament vers Escòcia per corregir-ne els possibles errors i sadollar les aspiracions del escocesos. Aquí s’ha castigat Catalunya fins extrems inaudits.

 

  • Allà, volen saber fins a quin punt és gran l’independentisme. Aquí no volen que se sàpiga.

 

  • Allà han acordat la consulta sense embuts.  Aquí la faran il·legal, malgrat els embuts.

 

Si la política espanyola fos la meitat de moderna i democràtica que l’escocesa, ni jo, i crec que ni la majoria de catalans, voldríem sortir d’Espanya. Si el problema fossin quatre peixos i quatres sensibilitats, tampoc. Aquí la cosa és monstruosament diferent per vergonya de tots, també nostra per haver explotat tan tard, doncs des del primer moment, en comptes d’anar fent la p. i la ramoneta i la tonteria del peix al cove (era tan miserable el cove que sols hi cabia un peix).

 

La veritat és que he passat del combat a la il·lusió. La demostració de voluntat ferma que va representar la diada, em mou a pensar que podem fer un país diferent.  Exemplar.

 

Petons.

 

Isabel Wagensthal

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There Are 2 Brilliant Comments

Trackback URL | Comments RSS Feed

  1. Martí says:

    Conscientment, per fer el comentari he esperat que sortís el resultat; com tots sabeu, és negatiu.

    Les diferències ‘a posteriori’ encara són més sagnants; Cameron i el Regne Unit demostra que sap guanyar. Els hi proposa una mena de tercera via, que de fet, era la primera opció del Salmond. Tot el seu procès ha estat modélic i ara es veu que no era un teatre.

    Els catalans ens hagués agradat (interessat) que guanyés el SI; pel precedent que suposaria, sobre tot a nivell de la UE. Però ara estem com estàvem abans d’ahir, o sigui que, endavant.

    Seria molt ingenu i fins i tot, insensat pensar que Espanya és comportarà com el Regne Unit. Ni de bon troç. Sobre això, la declaració del Cameron sobre que ‘si marxeu, mai més podreu tornar’, posat en el nostre contexte, fa riure (o plorar).

  2. jordialuju says:

    Si ho haguéssin fet bé, ens haguéssin espanyolitzat i tots tant contents. Però com que ho porten a l’adn de segles i segles , ens han volgut castellanitzar i sotmetre….
    Mira que n’arriben a ser de rucs….
    Espanyolitzar i no castellanitzar, sota el meu punt de vista es: No identificar els toros, la roja, el castellano fino, el flamenco, el somos los mejores porque los tenemos más grandes amb tots els habitants de la pell de brau.
    El que es increïble, es que malgrat els resultats no hagin canviat d’estratègia en segles. S’ha de ser relament ruc !!!!

Déjanos tu comentario crítico!

Top