Atrévete a Opinar

Esperar al 20-D, i noves eleccions abans que investir Artur Mas

En el debat sobre sí  investir Artur Mas, s’hauria de tenir en compte elements tàctics i estratègics.

CUP Poder PopularA nivell tàctic, en cap cas s’hauria d’investir cap President abans del 20-D. El resultat de les eleccions espanyoles augmentarà la correlació de forces negociadora de la CUP front Convergència:

 

  • ERC serà conscient que pot superar la marca blanca de CDC, disminuïrà l’aposta de Mas com a “únic candidat” i ja no veurà amb mals ulls les eleccions anticipades on no repetiría l’aposta de Junts pel Sí. Alhora, Catalunya Sí que es Pot, un cop enterrades les perspectives de Podemos, podria participar del joc negociador parlamentari.
  • CDC, conscient dels pobres resultats que tindria en unes eleccions anticipades concorrent en solitari, estarà disposada a cedir més, inclús proposant un altre candidat de CDC que no sigui Mas abans de tornar a les urnes i quedar en tercera o quarta posició.
  • Si CDC s’arrisca i va a noves eleccions, la correlació de forces sobiranistes seria molt més negativa que l’actual per la investidura d’Artur Mas o d’un altre candidat convergent, doncs molt probablement la suma d’escons d’ERC i la CUP superaran amb escreix els resultats de la marca blanca de CDC. En aquell punt, CDC haurà de triar entre donar suport a un procés sobiranista no liderats per ells o desmarcar-se i tornar a posicions reconciliadores amb Espanya. Qualsevol dels dos escenaris serien més positius que l’actual: o bé el procés giraría cap a l’esquerra o be “el reconcialisme” seria expulsat per sempre de l’independentisme.

A nivel estratègic, en cap cas s’hauria d’investir a Artur Mas. Abans, convocatòria de noves eleccions. Ni una proclamació de sobirania sense efectes, ni un pla de xoc de mesures socials sense finançament, ni l’obertura d’un procés constituent sense participació popular real, ni una presidència coral, ni una moció de confiança als 6 mésos, compensen l’error estratègic d’investir a Mas.

  • El procés sobiranista liderat per Artur Mas ha tocat sostre. Els vots independentsistes del 27S, 1,95m., només són 90mil vots més que els “Sí-Sí” del 9N i 200mil més que a les eleccions del 2012.
  • El procés sobiranista liderat per Artur Mas no permet identificar la secessió amb millores materials reals per la població. Inclús amb l’aprovació de mesures de xoc social, la credibilitat del gir a l’esquerra seria nula si el procés segueix liderat per la mateixa persona responsable d’aplicar l’austeritat a Catalunya.

Cal recordar que a Catalunya l’austeritat no va ser imposada ni per la Troika ni per Espanya, sinó pel “Govern dels Millors” que es vanagloriaba d’abanderar l’austeritat a la perifèria europea:

  • Es critica sovint els límits de dèficit públic de Catalunya imposats per Madrid. Els límits auto-imposats de dèficit públic a la llei d’estabilitat pressupostària catalana eren més restrictius que a la llei espanyola (1.3% pel 2012 en la versió autonòmica per 1.5% en la versió estatal).
  • La reforma constitucional del 135, i la Llei d’Estabilitat Pressupostària espanyola, de la qual sorgeix el Real Decreto-ley 20/12 que permet la intervenció de Catalunya i la creació del FLA, van ser votats per de CiU.
  • El fet que Catalunya retornés a la recessió al primer triméstre del 2012 després d’un any de recuperació i que demanés el Rescat al FLA al Juliol del 2012, no fou degut ni al dèficit fiscal amb Espanya, ni a la herència del Tripartit ni a Lehman Brohters. Principalment fou degut a la reducció de la despesa pública d’un 5.8% interanual durant el 2011, que va pressionar directament a la baixa la demanda interna i va efectar indirectament al consum i inversióprivats.
  • La reducció en recaptació va ser superior de la caiguda en despesa, ampliant encara més el dèficit públic, el deute i les partides pressupostàries per pagar els interessos, el teòric leitmotiv de les retallades. L’austeritat, en veritat, perseguia augmentar la rendibilitat del sector privat reduïnt el sector públic i l’estat del benestar. Tot dissenyat per Mas-Colell, l’arquitecte de l’austeritat a Catalunya quan tots els indicatius i manuals d’economia avisaven que aplicar l’austeritat en un escenari recessionari seria contraproductiu per la economía. Mas-Colell, que ara intenta posicionar-se com a referent del centralisme catalanista, és el principal responsable de l’asfixía econòmica catalana.
  • Només un canvi en la estratègia sobiranista que signifiqui un gir a l’esquerra que permeti identificar la secessió amb millores materials reals per la població, amb redistribució, salvar l’estat del benestar i pretengui reversar l’austeritat pot aconseguir superar el sostre electoral actual, augmentar els suports a l’àrea metropolitana de Barcelona i no ja arribar al 50% dels vots, sinó procurar superar el 55%.
  • Només un canvi en la direcció del procés pot fer creïble el gir en l’estratègia sobiranista. Si cal, amb la participació directe de la CUP als òrgans de govern i formalitzant les aliances populars necessàries.

En definitiva, esperar al 20-D, maximitzant les contradiccions de Junts pel Sí per aconseguir un candidat alternatiu i, en el cas que fos impossible, preferir noves eleccions a investir Artur Mas per obrir un nou escenari amb millors correlacions que permetin culminar amb èxit la secessió en la finestra d’oportunitat actual.

 

Constantí Segarra

boxedpress.com

Tags: , , , ,

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

Déjanos tu comentario crítico!

Top