Atrévete a Opinar

Europa serà Catalana, o no serà

By on 31/08/2012 in Boxed Society with 13 Comments

Sí, és potser un desig vestit de profecia, però deixeu que m’expliqui i potser li donareu un bri d’esperança al profeta.

En primer lloc no es pot menystenir la possibilitat de que Unió Europea es desmembri. La crisi posa als estats membres en la tessitura d’haver de cedir sobirania de manera molt profunda, i no tan sols econòmica – que ja està cedida en molt bona part – sinó també política, i això és extremadament dolorós per estats “imperials” com França, Espanya o fins i tot Itàlia. Aquesta tensió es farà cada cop més greu i obligarà a Alemanya a aixecar la bota o pot acabar amb la UE. I Alemanya no vol aixecar la bota. Ara explicaré perquè.

Tothom es riu de “la Merkel” adduint que quan se’n adoni de que les vendes li baixen s’estirarà del cabells i demanarà perdó per la pressió feta sobre els “pigs”; però a mi se’m fa costerut creure que els analistes alemanys es mamen el dit tot el dia. Al contrari. Recordo que els alemanys es van sotmetre a un càstig prou dur en el procés de la seva reunificació, s’ho van passar força malament durant uns quants anys i ara ja ho veieu: ens tenen a tots sota la seva bota. Vull dir que els seus polítics pateixen una mica menys que els nostres de miopia tacticista a curt termini, i la seva societat està una mica més disposada que les dels de la resta d’Europa a fer sacrificis a curt per retrobar beneficis a mig termini. I aquí del que es tracta és de saber si la pressió alemanya és a curt o a mig termini. Els que es riuen de “la Merkel” pressuposen que aquesta es mou a curt; però jo ho dubto. Més aviat començo a creure que es mou a mig termini i que estaran disposats a fer sacrificis suficients per tal d’aconseguir que una Europa exhausta es posi les piles i deixi l’arcàdia feliç del “benestar” i prengui el dur camí de la competitivitat en el tauler mundial, abans que els països emergents li passin al devant. I llavors, aquesta Europa exhausta serà liderada, econòmicament i política, per la risible “la Merkel” – doctorada en ciències físiques, tanca parèntesi –.

Si aquest supòsit fos encertat, donar joc als moviments de recuperació nacional de moltes nacions europees sense estat, crec que fóra una estratègia encertada, ja que afebliria als estats “imperials” i “imperialment sobirans”, doncs si aquests continuen sentint-se “imperialment sobirans” no hi haurà qui els posi en solfa.

És cert que França és encara un estat fort i és un dels que més “imperialment sobirans” es senten i al que serà molt difícil posar en solfa; però la seva economia cada cop està més escanyada, la seva banca més espantada i podrien arribar a un pacte de co-lideratge si és que Alemanya no pot doblegar la seva economia i/o les seves finances – vegis el nivell de deute de la banca francesa i quin és el percentatge de deute que té en “deute sobirà” dels “pigs” –.

Vull fer notar, tot passant, que si els estats que mantenen sota la seva “autoritat” a nacions que volen la seva independència, acaben sent poc més que uns ninots en mans de l’eix franc alemany, aquestes nacions cada cop s’envalentiran més en exigir la seva independència. I endemés, ni França ni Alemanya tenen problemes interns que els hi impedeixin donar llum verda a moviments de reclamació nacional.

Vaja. En definitiva. Que el desmembrament dels estats plurinacionals pot ser una bona estratègia per Alemanya, o si més no, per constituir una Europa Unida, i per això deia que serà catalana (procatalana) o Europa no serà.

Abans d’acabar, deixeu-me fer un afegitó. He citat el nou “tauler mundial” i vull remarcar la seva importància fonamental per entendre la necessitat d’una Europa capaç de competir amb tres oponents que no en saben rés del nostre “benestar”: La encara comunista Xina, els neocons EEUU i les potències emergents, que encara no imaginen que es pot viure sense donar cop a l’aigua, com fem els “benestants europeus”.

David Ben Moneta

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There Are 13 Brilliant Comments

Trackback URL | Comments RSS Feed

  1. Mad-Media says:

    doncs jo no opino igual. els catalans hauriem de cercar el suport dels poders que més ineteresats están en enderrocar Europa, pactar amb el diable, si cal, sortir de l’euro -i de Espanya- i després vindrà una feina si cal més feixuga que consistirà en com desempallegar-se dels nostres nous amos. no es questió de sortir del foc per caure a les mans d’Adelson, vull dir a les brases.

  2. Salvador Gota says:

    La independència de Catalunya i la xuleria de l’exèrcit espanyol.

    Els catalans tenim la sort que estem a la Unió Europea i l’economia d’Espanya està regida per l’europea, per tant la pròpia unió no li interessa que els senyors espanyols plantin els tancs és la diagonal, si això passés tot l’euro s’aniria a la merda, recordem que l’economia funciona per especuladors i a la que tenen una mica de por es retiren i deixarien Europa és el pitjor dels escenaris.
    De fet és el que li està passant a Espanya que per la desconfiança dels inversors han de pagar un preu més alt i quan més s’acosti la llibertat de Catalunya més alt preu haurà de pagar Espanya.
    Ara que si fiquen els tancs a la diagonal la desbandada dels especuladors seria rapidíssima i no d’Espanya sinó de tot Europa.
    A causa dels temps que corren i a Europa hi ha força nacions que volen es separar i Catalunya és la que més ha avançat per aconseguir la seva independència, no t’estranyi que siguem els conillets d’índies d’una Europa que es disgrega en més Nacions.
    També és cert que encara que alguns es fan els tontos, molts dirigents europeus saben que Catalunya contribueix a l’economia d’Espanya amb el 25% (tot i que es digui el 19%) i sense aquest suport Espanya ho tindrà molt complicat per tornar els diners prestat.
    Els Catalans ens podem considerar en part com els alemanys i si tenim il•lusió i ganes (ens llevem molt d’hora, molt d’hora) en molt pocs anys Catalunya estaria dalt de tot dels països europeus. Som gent amb idees, amb ganes i treballadora i el més important lluitaríem per nosaltres mateixos, sense que ens posin pals a les rodes

  3. marti says:

    Aquest interessant article, al meu entendre, és un assaig que posa en joc moltes variables i potser fins i tot, cabòries. Ara bé, hi ha una afirmació que convé analitzar; efectivament Espanya i França són dos estats imperials. Algú s’ha preguntat que hi faria una Catalunya independent enmig d’aquests dos temibles veïns? S’ha de ser molt innocent per creure que viuriem sempre en harmonia, com una gran Andorra.
    S’hauria de crear una força defensiva disuassoria per evitar que els hi passés pel cap repartir-se el nostre pais,( no seria la primera vegada, veure Tractat dels Pirineus). Dubto que les forces independentistes hagin pensat amb aquesta realpolitik

    • Toni Martínez says:

      Que vols dir que aquests perills no els corren la majoria d´estats del món, tot i que la seva posició geoestratègica no sigui tant interessant?

      • marti says:

        No tinc capacitat per fer una anàlisi estratègic d’altres llocs del món. A la neutral Suissa tothom té un fusell a casa i va a la mili tota la vida. En el cas de Catalunya només hem de veure la história per veure la necessitat de pensar-hi. On vull anar a parar és que una Catalunya independent s’hauria de plantejar preguntes com: quants submarins necessitem? amb quin tipus de propulsió?.. amb quin armament?.. quin servei d’espionatge muntarem?..etc. Em continua semblant molt lluny dels projectes dels partits independentistes, la veritat.

        • marco says:

          Tens raó, i no seria pas tant difícil. Gràcies a l’arrelada tradició de la caça hi ha moltes escopetes a Catalunya, de manera que no suposaria cap trauma per a molta gent una mili obligatòria per a menors de 35 anys.

        • Pirata mujat says:

          Madre mia que peligro teneis… preocupate de como salir de la crisis antes de gastar miles de millones en submarinos, y ya puestos algunos tanques, no vaya a ser que a estos espanoles malvados les de por ir por tierra.

  4. Amelia Porta says:

    L’article, molt interessant. Crec que l’autor ha oblidat que França difÍcilment aceptarà la independència de Catalunya, ja que la Catalunya Nord podria reclamar annexionar-se a Catalunya…Sembla ser que la Catalunya Nord (al sud de França) És l’unic terrotori dels PaÏsos de parla catalana on els ciutadans se senten catalans i unionistes, majoritàriament…
    Visca Catalunya lliure (ja queda menys!)

  5. Toni Martínez says:

    Perdoni Sr David Ben, si el seu model socio-econòmic del que ha de ser Catalunya, es exactament tal com el pinta, gairebé prefereixo que mori en mans espanyoles i així no haurem de veure amb vergonya, com un nou estat que hauria de ser bandera d´humanitarisme, contrariament s´apunta als que volen destruir-ho tot, benestar, ecologia, justícia social, oportunitats per a tots a l´ensenyament, sanitat democràtica, etc etc etc. També parla de PIIGS amb una alegría que em fa dubtar força de vostè i de les seves intencions.

    Per cert qui li ha dit o informat que talcom diu vostè …”ni França ni Alemanya tenen problemes interns que els hi impedeixin donar llum verda a moviments de reclamació nacional”…; suposo que vol dir que no tenen problema a donar llum verda a reclamacions externes, perquè que jo sàpiga a França en tenen alguns d´aquest tipus de conflictes i vostè els nega, igual que ells.

    Vostè parala en el seu article: …”Recordo que els alemanys es van sotmetre a un càstig prou dur en el procés de la seva reunificació, s’ho van passar força malament durant uns quants anys”…Em podria contestar a això? Alemanya va ser condemnada després de les dues confrontacions mundials, I i II Guerra Mundial, amb un seguit de compensacions econòmiques que havia de fer als agredits durant més d´un quart de segle. Això finalment no va ser així, gràcies als ianquis que van fer mans i mànigues a finals dels 40´s, per condonar aquests deutes a fi de poder establir el seu control occidental vers la URSS del moment i el del Teló d´acer més tard. Tal com diu vostè, la bota en aquell moment li teniem nosaltres sobre el seu coll i ens varem veure condicionats a oblidar-ho. Precisament no és aquesta la actitud que ara està prenent Alemanya amb els seus deutors. De ben parit, és ser agraït.

    Sr David Ben, no manipuli.

  6. jordi says:

    Estic d’acord amb l’article, però veig que hi ha algú que li fa por caure en les mans de “la Merkel”.
    Vull dir una cosa, portem 300 anys dominats i massacrats per els castellans i jo ja en tinc prou, perquè sé que no canviaran, al contrari, cada cop necessiten més diners per pagar els seus deliris, (Aves sense passatgers, aeroports sense avions, autopistes que han de ser subvencionades amb els nostres diners, Bankias, Urdangarines, etc) que encara ens escanyaran més. Diuen que “AQUELL QUE NO FA RES, NO S’EQUIVOCA MAI”. Es cert, però es molt trist, jo prefereixo equivocar-me i llançar-me a l’aigua a veure si arribo a la riba, abans de seguir en un vaixell que s’enfonsa per moments, i no quedarme quiet per por a mullar-me. De totes maneres, ja estem en mans de “la Merkel”, o us penseu que en Rajoy no es un titella dels alemanys?
    Quan siguem independents, ens tocarà contribuir a la UE, per descomptat, però serà en la justa mesura que ens toqui i no amb l’expoli que ens fan els espanyols, i sabré que els meus diners aniràn a ajudar paisos que s’ho mereixen i no a un pais de vividors i que a sobre m’insulten i em menyspreen.
    Catalans, hem de ser valents, sabem que no serà fàcil, pot-ser tindrem un o dos anys durs, però ho soportaré amb alegria sabent que ho resisteixo per el meu pais.
    Visca Catalunya lliure!!

    • AlguHoHaviaDeDir says:

      “Aves sense passatgers” –> Pero que unen las cuatro capitales catalanas con Francia.
      “Aeroports sense avions” –> El “Pla de Aeroports de Catalunya”, le ha echado un vistazo? Nada que envidiar al de Castellón o al de Ciudad Real…
      “Bankias, Urdangarines,” –> “Caixas, Millets”

      …y eso de ‘els països catalans’ ¿alguien le ha preguntado a las ‘Comarques de Ponent’, a los valencianos o a las islas? ¿A quién llamáis imperialistas?

      Estoy de acuerdo con el derecho de autodeterminación, pero bajo mi punto de vista deberíais hablar más con otra gente y no tanto entre vosotros: despreciáis al resto de personas con los que compartís estado por culpa de una serie de errores y menosprecios mutuos que han ido haciendo los políticos…echo en falta un poco de ‘seny’ en este blog, señores.

  7. quel says:

    Jo vaig publicar a nació digital el seguent:
    http://www.naciodigital.cat/forum/tema/23298/europeisme/alia/amb/independentisme

    Penso que els polítics haurien de tenir l’ambició de voler presidir Europa.Però malauradament,els partits tracten Europa com el cementiri dels elefants.

  8. I am Spanish, not Catalan says:

    Leído el panfleto de ilusiones, que no artículo, hay un chiste de Chiquito de la Calzada que va como perlas a tu exposición. Es el chiste del concejal de Cuenca. Lo sabéis? Pues le dicen ”usted no sabe que un concejal de Cuenca aquíes un mojón??”

    Pues eso. Cataluña es un pueblo de 7 millones, fabricante de alemanes y japoneses para el mercado español al que indultan constantemente, sin industria propia, conflictiva porque es así como se ve en Europa a quien crea conflictos (huelgas, manifas, independencias…)

    Y ahora van y pretende que? Que Alemania donde las caciones Que Viva España y la canción dedicada a Palma de Mallorca son iconos, remueba la UE para que los catalanes….
    Los alemanes tienen cosas más importantes que hacer, que preocuparse por un pueblo de 7 millones de habitantes. Sobretodo, si hay otro con 40 millones de clientes potenciales al que harían un feo.

    Eso si, si no fumáis, hay que reconocer que vais bien de imagionación; )

Déjanos tu comentario crítico!

Top