Atrévete a Opinar

Gibraltar i la independència de Catalunya.

L’augment de la tensió amb Gibraltar beneficia el procés de secessió de Catalunya.

Qualsevol persona sensata reconeix que Gibraltar és una anomalia històrica que, igual que Ceuta o Melilla, no té cap sentit que es mantingui al segle XXI.

Dit això, en la realpolitik, com pot beneficiar el conflicte de Gibraltar amb el procés de secessió de Catalunya?

Ja em exposat en aquest bloc la importància de l’acció exterior dins el procés d’independència. Si bé els factors interns (força popular i política per afrontar una ruptura constitucional amb Espanya quan aquesta prohibeixi la consulta) seran els més determinants, és molt important també les aliances internacionals i el reconeixement al nou estat.

Les aliances internacionals actuals de Catalunya són nul·les. Ja sigui per mer solidaritat inter-estatal o per estabilitat institucional, no hi ha avui un sol estat, almenys a la Unió Europea, que estigui disposat, a priori, a reconèixer una Catalunya independent sense una separació negociada i acceptada per Espanya. I Espanya mai negociarà ni acceptarà la independència de Catalunya sense pressió externa.

És per aquest motiu que l’acció exterior i diplomàtica de Catalunya hauria d’anar encaminada a maximitzar els potencials aliats a la causa catalana, el suport a la consulta i al reconeixement a la proclamació.

El més fàcil, els típics: les nacions sense estat com Flandes que pressioni al govern belga pel reconeixement en l’eventualitat d’una proclamació. O apel·lar a moviments i partits genuïnament democràtics europeus que no concebin la prohibició d’una consulta, com l’esquerra escandinava, etc.

I, també, s’hauria de maximitzar les aliances amb aquells països que puguin tenir conflictes geoestratègics amb Espanya. El cas més evident i actual és el Regne Unit amb el tema de Gibraltar.

El Regne Unit és clau en el procés d’aliances internacionals. D’una banda per la concessió al referèndum d’Escòcia, que, encara que Espanya intenti repetir que es tracta de marcs constitucionals incomparables, la realitat és que deixa en una pèssima posició democràtica a l’estat espanyol. I d’altra banda pel conflicte de Gibraltar, peça clau britànica tant per la posició comercial i militar geoestratègica com pel frau fiscal o el lobby de les cases d’apostes.

Un augment del conflicte amb Espanya pot portar a una aproximació a les posicions catalanes.

David CameronNo és casualitat el fet que recentment el primer ministre britànic David Cameron defensés públicament el dret a decidir de Catalunya. Com més augmenti la tensió més declaracions i pressions poden existir des del lobby gibraltareny a Londres. És, evidentment, una aliança interessada per ambdues parts. Però, tenint en compte les mancances diplomàtiques actuals, no es pot depreciar res.

L’esforç diplomàtic de Catalunya, doncs, no s’hauria de basar en ineptes actes endogàmics d’autoconsum, –com està realitzant Diplocat a universitats europees on només assisteixen estudiants catalans i la TV3, sense cap mena de ressò real al país on es fan-, sinó en teixir i posar al nostre costat aliances internacionals.

El govern de Gibraltar podria ser perfectament el primer d’Europa que reconegui la independència de Catalunya. I, en cas d’una proclamació unilateral, tenir els primers reconeixements ràpids és clau per blindar el procés. Si la tensió amb Espanya es manté o s’escala, el Regne Unit també podria ser dels primers en reconèixer.

De fet, les relacions catalano-gibraltarenyes venen de lluny. La captura anglo-austríaca Catalan_Bay_(La_Caleta)_in_the_late_1800sde Gibraltar durant la guerra de Successió va comptar amb la participació 350 soldats d’arreu dels Països Catalans, molts dels quals es quedaren a viure allà, donant nom a la “Catalan Bay” actual. El català Alfons de la Capella fou un dels primers jutges del territori i Josep Corrons va ser el responsable del port.

Maximitzar les relacions amb Gibraltar i el Regne Unit en el moment de tensió amb Espanya és estratègic de cara a afrontar amb èxit el procés de secessió els propers 18 mesos. Amaiur, de fet, ja ha aprofitat el conflicte per entrevistar-se amb el govern de Gibraltar i mostrar la seva solidaritat. El govern de Catalunya, si genuïnament pretén afrontar amb èxit i fins les últimes conseqüències el procés de secessió, no està per desaprofitar cap oportunitat.

Constantí Segarra

Boxedpress.com

Estem a  Facebook i Twitter.

Tags: , , , , , ,

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There Are 4 Brilliant Comments

Trackback URL | Comments RSS Feed

  1. ANTONIO says:

    El millor anàlisi de política exterior escrit fins ara… Tant de bò algú en prengués nota!

  2. jordialuju says:

    El gran reconeixement ha de venir de grans estats que en el seu dia es van alliberar, com els nòrdics o els mateixos EEUU.
    Si només ens reconegués Gibraltar seriem la riota de Madrid. I no esperem gran cosa d’un estat, encara que amb cultura democràtica, amb un passat imperialista com es el britànic….

  3. Jordi says:

    Jo soc més del parer que amb el conflicte amb Gibraltar, Espanya està buscant no tant sols fer una cortina de fum, sinó arribar a algun tipus de pacte amb el Regne Unit per vetar o silenciar els temes relacionats amb Catalunya. És obvi que Gibraltar i el Regne Unit seran uns dels nostres millors aliats a Europa (tant per tradició democràtica com per història), i el que busca Espanya és dinamitar aquesta aliança preventivament (us deixem en pau amb Gibraltar i vosaltres a canvi no dieu ni “mu” sobre Catalunya)

  4. jake says:

    Definir a Ceuta y Melilla de “anomalías históricas” dice mucho y no precisamente bueno del conocimiento histórico del autor. Por analogía, un país unido durante muchos siglos puede ver como “anomalía histórica” la pretensión de segregación unilateral de una región.

Déjanos tu comentario crítico!

Top