Atrévete a Opinar

Independència significa Ruptura

Per aconseguir la secessió de Catalunya cal trencar amb el marc constitucional espanyol, car:

a) La Constitució no permet un referèndum d’autodeterminació d’una part del territori espanyol.

b) No existeix avui a Espanya una majoria parlamentària ni social que permeti un canvi del marc constitucional per permetre el referèndum o per dur a terme una interpretació laxa de la Constitució que permeti la consulta sense canviar-la.

No es pot culminar genuïnament el procés de secessió sense una Ruptura amb el marc constitucional espanyol.

Hi ha bàsicament, dos possibilitats per aquesta ruptura: o bé es fa la consulta desobeint la prohibició espanyola o bé es declara unilateralment la independència.

Si bé el president Mas arribà a dir que la consulta es faria “sí o sí”, donant a entendre que la Ruptura es duria a terme en la convocatòria del referèndum, últimament ha retrocedit posicions a l’afirmar que la consulta sols es faria si és tolerada per Madrid i que, en cas contrari, es convocarien eleccions plebiscitàries, possiblement al 2016.

Amb les eleccions plebiscitàries, dona a entendre que la Ruptura es faria en una declaració unilateral d’independència si una majoria del nou Parlament escollit ha portat en el programa electoral la DUI, recollint així el mandat polític del poble català.

Aquest aplaçament de la Ruptura, però, és un error que pot sortir car al procés de secessió i un mer exercici de guanyar temps i potenciar les posicions reconciliadores amb Espanya.

En primer lloc, no hi ha cap motiu per pensar que si l’actual govern no es veu en cor de formalitzar la ruptura en la convocatòria de la consulta sí que ho faci, en canvi,  en una declaració d’independència després de les pròximes eleccions. A nivell internacional, és molt més poderós forçar un referèndum i evidenciar la negació espanyola que no pas fer una declaració d’independència sense consulta, per molt caràcter plebiscitari que se li vulgui donar a unes eleccions autonòmiques.

A més, hi ha suport social suficient per formalitzar la Ruptura, ara i aquí. Segons l’enquesta de La Vanguardia del passat 5 d’octubre, “per més que l’estat es negués a autoritzar una consulta, un 57% de catalans voldria que es fes de manera unilateral”.

A més, Artur Mas no va amagar la voluntat de convocar les eleccions al 2016, greu error estratègic al deixar perdre l’oportunitat d’escalar el conflicte en el moment de més debilitat d’Espanya i coincident amb el referèndum d’Escòcia del Setembre del 2014.

No culminar la Ruptura amb la consulta i no culminar la Ruptura ara, no respon a una definida i planejada estratègia de recollir un mandat electoral per fer una declaració d’independència, sinó que respon als interessos de CiU, ofegada en les enquestes, que espera a guanyar temps i recuperar la centralitat política. També respon a l’ambigüitat calculada després de rebre les pressions de la Patronal catalana, Duran i Lleida, Grup Godó i altres.
El que uneix tots els elements reaccionaris i abanderats de la famosa “tercera via” no és més que evitar el xoc de trens a qualsevol preu. Si cal prometre que es farà la proclamació sí o sí després de les plebiscitàries, es prometrà. Si cal dir que és només un replegament tàctic per acumular forces o “cremar etapes”, ho diran. Prometran tot el que faci falta per evitar ara la Ruptura.

També hi ha un altre discurs que es basa en que cal esperar al 2016 per tal de preparar bé el suport internacional al procés. Que ningú s’enganyi. Si el que vol és augmentar el suport, el que cal no és esperar a 2016, sinó canviar les persones i polítiques d’exteriors i, sobretot, de Diplocat, que segueixen una estratègia internacional provinciana basada en actes endogàmics d’autoconsum.

No es pot tornar caure a nous cants de sirena en el camí cap a Ítaca. És impossible combinar la independència i la reconciliació amb el marc constitucional espanyol. És imprescindible la Ruptura si es pretén genuïnament la secessió. I la manera més eficaç de culminar la Ruptura és amb la consulta i és durant el 2014, no a través d’unes eleccions suposadament plebiscitàries qui sap quan.

El procés només es podrà culminar si es renuncia a l’ambigüitat, a les posicions reconciliadores i s’aprofita el momentum actual per maximitzar les nostres possibilitats.

Ara és possible culminar la Ruptura. I per això tenen tanta por.

Constantí Segarra

Boxedpress.com

Estem a  Facebook i Twitter.

Tags: , , , , ,

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

Comments are closed.

Top