Atrévete a Opinar

La llibertat en la tria de l’ensenyament dels fills

xarnegos i catalans

samarreta popular xarnega

Sempre m’ha fet una mica de basarda l’observar els portadors de la bandera de la llibertat. Contra més vociferen més em preocupen. Fa temps que la dreta espanyola es presenta com la garant de la llibertat. Ella, que ha tingut connivències de pensament, obra i omissió, amb dictadures de tota mena. Ara li toca a la llengua a l’escola. Les 120.000 famílies valencianes que volen ensenyament preferent en català no tenen llibertat d’elecció perquè la dreta les hi nega; però les tres famílies de xarnegos(vegis en el diccionari la precisió en que empro aquest qualificatiu descriptiu), aquestes sí. Però no vull perdrem en el jardí dels hipòcrites defensors de la seva llibertat en detriment de la meva.

Vull mantenir la tesis de que els pares no tenen una llibertat il·limitada en la elecció de l’ensenyament dels seus fills.

Deixaríeu que un pare imposés al fill la peregrina idea de que 2 + 2 = 22 ??

Deixaríeu que imposés la idea de que l’evolució no té fonamentació científica i que la veritat és el creacionisme? (això passa així en molts llocs dels EEUU per vergonya de tots els seus científics)

Deixaríeu que imposés un ensenyament que perjudiqués greument la integració del fill en la societat? Que el marginés? Que el convertís en un xarnego?

El que passa és molt senzill, ells no es senten xarnegos per dues raons principals:

  1. Perquè no els hi diem tal. Això ho feien els nostres pares i avis, i així, amb aquesta mica de pressió, varen aconseguir que molts s’integressin lingüísticament; però la nostra esquerra, sempre tan estupenda, preferí camins més “guais”,  amb el trist resultat actual.
  2. Perquè, sabent-ho o sense saber-ho, fan el paper de forces d’ocupació i això els hi dona un sentiment gratificant: el de vencedors i volen que els seus fills també se’n sentin.

Així les coses, i donat que les lleis superiors les fan i desfan els vencedors, que llavors ens tatxen de il·legals, de bandolers, els nostres polítics podran fer poca cosa més que resistir-se temerosament. Ha de ser la societat catalana la que faci la pressió suficient més enllà de les lleis. En especial aquella pressió que vagi en la direcció de la butxaca dels que ens volen fer saber que són vencedors. En un altre moment en proposaré unes quantes; però podeu pensar-ne unes quantes i les posem en comú.

D’acord?

Isabel Wagensthal

Replica als comentaris:

Em sap greu. No vaig explicitar prou bé la tesi i això ha donat peu a interpretacions que poc o res tenien a veure amb ella.

Dic que la llibertat dels pares en l’educació dels fills no pot ser il·limitada, ni tan sols pagant-s’ho de la seva butxaca, perquè això  podria perjudicar als fills.

Això no crec que ningú ho pugui discutir seriosament. La qüestió és si és o no aplicable a la qüestió lingüística de Catalunya. I mantinc que sí ho és. Els pares que trien l’ensenyament en castellà, condemnen als seus fills a ser xarnegos, tenint en compte que el seu entorn familiar no els hi parlarà en català i que aquest idioma és perfectament negligible a  Catalunya (mai ningú n’és obligat a parlar-hi). Si Catalunya fos un estat independent i el català fos d’ús obligat en la societat, l’ensenyament de totes les matèries es podria vehicular en anglès i el català i el castellà podrien ser dues assignatures més. El problema és que fora de l’escola el català no cal per a rés, a diferència del castellà i fins i tot de l’anglès, el qual és obligat en molts àmbits professionals.

Per últim, volia dir que, mentre el català estigui en aquesta situació legal de feblesa, i les nostres lleis siguin paper mullat, és la societat catalana la que ha de pressionar per tal que el català esdevingui necessari.

Isabel Wagensthal

 

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There Are 24 Brilliant Comments

Trackback URL | Comments RSS Feed

Sites That Link to this Post

  1. Llibertat en la tria de l'ensenyament | 23/12/2012
  2. Resposta d’Isabel Wagensthal a Unocualquiera i Jose | BOXED PRESS | 29/12/2012
  1. unocualquiera says:

    1) Ja comencem un altre cop amb la fal.làcia esquerres vs dretes. Doncs mira, resulta que també hi han partits d’esquerres que apojen a dictadures com la cubana, ¿et sembla moral?
    2) I qui ets tu, la senyora Rigau o el senyor Wert per imposar la educació dels fills dels demés? Ara resultarà que el meu fill és el teu fill, el de la senyora Rigau o el del senyor Wert i teniu més drets que jo per triar la educació del meu fill, ¿és això? ¿No estaves demanant les llibertats de tothom? Doncs amb aquesta afirmació t’estàs contradient com bon missatge polític que acabes de llençar en aquest article. Vols la teva llibertat? Doncs jo te la dono mentres tú no hem treguis la meva llibertat. Això de demanar llibertats per mí i obligacions pels demés és molt dictatorial.
    I mira, l’ensenyament és un servei que ara mateix l’ofereix l’estat -aliàs els polítics de torn- i que l’única forma de treure’l del pou de les llistes PISA és lliberaritzar-la de les garres dels polítics i privatitzar-la. Ja sé que hem sortiràs amb la mantra de que ha de ser un servei públic i que no es pot privatitzar, missatge repetitiu com si fos la veritat absoluta d’aquest món per així perpetuar-se com a arma política, però informeu-vos de com és la educació en països socialistes com Suècia, que tenen una educació finançada públicament però de gestió completament privada i no està precisament a la cua de les llistes PISA.
    3) Sí, estic a favor de que els pares valencians puguin portar els seus fills a col.legis en català, però també vull que els pares ‘xarnegos’ puguin portar els seus fills a col.legis en castellà. Estàs en contra de uns i a favor dels altres ¿per què? Que jo sapiga, tots ells tenen drets i ni tu, ni la Rigau ni el Wert són ningú per treure els drets de uns i dels atres. I ja que generalitzem i veient que sembles tenir una superioritat moral per sobre dels demés per imposar l’educació als demés, també imposaràs l’educació dels fills del Mas i el Montilla que els porten a escoles trilingües que molts defensem?

    • Jose says:

      Totalment d’acord amb tú, unocualquiera.

    • David says:

      Ya puestos en temas de educación, déjeme indicarle lo siguiente (entre otros errores más banales que cometemos todos): “els demés” -> “la resta”.

    • jordialuju says:

      Aquesta vegada casi que també estic d’acord amb tu, unocualquiera.
      Només una cosa. Per mi es molt important una educació de qualitat. Molt mes important que la llengua en la que es faci.
      Per cert, escrius molt be en català. Podries ser un producte de l’èxit del model actual.

      • unocualquiera says:

        Ho sento molt però jo no hem considero producte d’èxit del model actual perquè abans de venir a estudiar a Catalunya vaig passar els primers 7 anys de la meva vida escolar a Madrid, perquè sense aquells anys allà no vull saber com seria el meu nivell de castellà amb aquest model.
        I ho sento, a part del nivell educatiu que també m’importa, si que m’importa la llengüa en el que s’eduquen als nens, més que res perquè el català i el castellà són llengües co-oficials i per tant han de tenir el mateix pes. D’això en saben molt els països nòrdics que incorporen l’anglès com a llengüa vehicular a més d’un tercer idioma curricular, per això el nivell d’anglès allà està a anys llum respecte aquest país tercermundista, encara dubtes que la tria dels idiomes vehiculars és important? Només has de veure on porta els fills d’en Mas i sabràs que ell tonto no és. Això respecte a l’educació dels seus fills, ara bé, respecte a l’educació per la resta de la gent no vol el trilingüe, per que serà…

        • Miguel says:

          Salvo en el tema de “privatizar la educación”, no puedo estár más deacuerdo en todo aquello que has expuesto. Saludos y felices fiestas // Llevat el tema de “privatitzar l’educació”, no puc estár més d’acord en tot allò que has exposat. Salutacions i bones festes

        • Jordi Aluju says:

          Estic d’acord, però no em podràs pas negar que compensar una llengua que té tendència a ser minoritaria o engolida per una de majoritaria no es “nazisme” ni coses com les que se senten dir a vegades, ja m’entens… no vull dir que ho diguis tu, però se sent sovint.
          Els mateixos suecs si veiéssin que els nens acaben només parlant anglès al carrer reforçarien sense dubtar-ho el suec.
          Igual passaria si els nens de Madrid a volta dels anys fessin de l’anglès la seva llengua vehicular perque es la llengua dominant d’Europa.
          Segur que sortirien nacionalistes espanyols en defensa de la llengua castellana a tort i a dret. Es possible que fins i tot jo fos un d’ells (dels que defensen la llengua castellana amenaçada)

          Per tant, jo ho entenc com un procedir força normal.

          En el meu cas, soc trilingüe, ja que el meu pare es d’un poble a 300m. de la frontera francesa, i tot plegat mai m’ha semblat ni suposat un problema.

      • Fina says:

        Per a ser LLIURE i parlar amb criteri de LLIBERTAT és imprescindible SABER i ASSUMIR COMPRENENT-HO què vol dir LLIBERTAT. “La Revolució Francesa” en nom de la Llibertat va tallar el coll a molts BARRUTS, i mitges TOIES inútils desassenyats, que es creien tenir dret a viure com déus envoltats de misèria colectiva. ELS RUCS DELS REIS
        -supervis i gallines emplomades- també van rebre..perque en aquesta gent es veu ben bé.. el sentit d’ aquella dita: LA LLETRA DEL SABER AMB SANG -és l’ única manera que- ENTRA. A Casa meva -primerament- la meva LLIBERTAT és dret -per això és Casa meva “i tinc llèngua pròpia” . (I obligació de donar el mateix a “la resta” DESPRÉS, en segon lloc) . La llèngua és l’ ànima d’ un poble. CATALÀ a CATALUNYA… i Castellà ..a Castella. Encara que l’ anomenin “español” … per allò tan castís de fer anar als pobles -com hospicians- tots IGUAL vestits de lagarteranes.

    • Joan Fabregat says:

      La Isabel ens ha escrit una replica als comentaris (al final de l’article) per a qui vulgui fer-li una ullada.

      Bon Nadal a tothom!

  2. marc serra majem says:

    Extremadament fluix Isabel. Tota idea es respectable pero hi ha plantejaments que no hi ha per on agafar-los i el teu n’es un. Quan tingui una estona igual et responc amb mes profunditat pero personalment crec que l’article no ho mereix.

  3. Jose says:

    Servidor té 40 anys i va fer l’EGB a una escola de LH, el Canigó. En aquesta escola es va practicar un bilingüisme pragmàtic: no tots els professors es sentien o estàven prou capacitats per impartir en català (malgrat que la majoria eran catalanoparlants), així doncs algunes assignatures es feien en català i d’altres en castellà. Obviament, les de llengua castellana i catalana es feien en les respectives llengues. Potser també hi va influir que la majoria dels alumnes fóssim castellanoparlants, però això no ho puc assegurar.

    Una cosa tan senzilla, resulta impossible pels nostres polítics. Arguments de que “no volen separar als nens en funció de la llengua” em resulten absurds i mal.lintencionats: a la meva escola no seperàvem els alumnes. Per altra banda, al País Basc síque ho fan, i ningú s’escandilitza. Però entènc que no estem parlant d’aquella CCAA.

    L’avantprojecte de Wert, pel que sé, tenia un punt molt discutible: treure a l’assignatura de llengua catalana la categoria de troncal. Bé, si no estic malament informat, aquest punt s’ha suprimit. Ben fet. Però l’altre punt, que el castellà també fos llengua vehicular o, en altres paraules, que n’hagués una presència d’aquesta llengua de manera proporcional o raonable, em sembla totalment assenyat. Com he explicat, a la meva escola vem fer un 45%-45% per ambdués llengues ( el 10% restant va ser, més o menys, per l’anglès) i no crec que ni catalanoparlants ni castellanoparlants ens sentíssim ni exclosos, ni malament formats. I el que és més important: ningú es va sentir menystingut.

    Vaig tener la sort de rebre l’educació en ambdués llengues de manera que, essent castellanparlant, no em vaig sentir “xarnego” (mai vaig sentir aquesta paraula a l’EGB, curiosament sí a la Universitat) i vaig poder començar a sentir com a també própia, de mica en mica, el català. Em vaig esforçar més que els meus companys catalanoparlants, i si al començament treie “notable” o “excelennt” en castellà i “bé” en català, 7è i 8è treia també notables i excelents en català.

    És veritat que es pot apendre castellà perfectament amb 2-3 hores a la setmana d’aquesta llengua donat que l’ús parlat està garantit per la pràctica binlingüe de la societat catalana i la gran quantitat de publicacions a l’abast de tothom. Però tal com molt bé diu “unocualquiera”, ningú té el dret d’imposar la seva visió en l’educació als demés. Si com defensen alguns, un nació == un llengua (i viceversa) haurem de conclure que a Catalunya n’hi ha dues nacions (o tres, si inclouem l’aranès). Servidor, al contrari, pensa que el poble català té dues llengues (bé, tres, ja em deixava els aranesos un altre cop)

    En fi, una pena de que els nostres polítics facin bona l’ocurrència de Grouxo Marx:

    “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los per tot arreu, diagnosticar-los incorrectament i aplicar-ne els remeis equivocats.”

    • Caiusmarius says:

      Jose, un 10. El Wert és un impresentable, però gent com la Wagensthal també. Ambdós estan posseïts de la veritat absoluta. La realitat és la que tu descrius i has viscut. Sóc un mica més gran però l’experiència vital és del mateix caire que expliques.Una salutació

      • Caiusmarius says:

        Ah ¡ l’escola ha d’integrar, el model d’aquí és integrador. Els models de separació de la canalla per escoles en funció de l’idioma és segregador i separador. No sé com s’ho fan a Euskadi, però no és el camí per a integrar una societat on l’igualtat d’oportunitats és un bé a preservar.

        • Fina says:

          El gravíssim problema de la nostrada Espanya que tanta ignorància ha impartit… tanta -en sentit contrari-, com la gana que feia passar als seus mestres.. ve de la MANDRA a acceptar l’ altre/a tal com és i subjete de DRETS i obligacions. Imposant el castellà els és més fàcil que aprendre (ells) l’ altre llenguatge.. I amb això ha consistit la seva nova ARISTOCRÀCIA … fer pencar als altres… creant l’ aristocràcia dels Ignorants posseïts i dissenyats per l’ escola dels àngels caiguts. APRENDRE EUSCARA -pels espanyols DE PRO.. seria una putada “i.. els bascos són molt savis” .

    • Joan Fabregat says:

      La Isabel ens ha escrit una replica als comentaris (al final de l’article) per a qui vulgui fer-li una ullada.

      Bon Nadal a tothom!

  4. marti says:

    Jo no ho hagués explicat amb aquest estil literari però, sens dubte tenim un problema amb el concepte “llibertat”. (Particularment, jo quan sento aquesta paraula, em poso a tremolar).

    A priori, sembla que habent-hi dues llengues oficials, amb el 50% de parlants al territori, hi hauria d’haber dues línees; cadascú porta els fills a l’escola que s’ensenyi en aquesta llengua, i es fa una assignatura de l’altra per no ser dit que es desprecia. Això és llibertat, i tothom content.

    Però el món no és perfecte i resulta que aquestes dues llengues no estan aleatoriament distribuïdes, i que el seu social és completament diferent.
    D’altra banda, amb aquestes escoles perfectes on tothom és monolingue, es dona una nova situació: la segregació social. Això passat al món laboral es tradueix en un apartheid de facto. Al Pais Valencià ho han intuït i la escola “castellana” té pocs adeptes a part del immigrants.

    Ara aquesta llibertat ja no sembla tant maca, oi? doncs fem una escola bilingüe (meitat i meitat), o millor; la seva versió autoimmune, trilingüe.
    Així, on està la llibertat dels pares, si s’obliga a aprendre la meitat de les assignatures als seus fills en una llengua diferent a la escollida?

    Evidentment, és una discusió política; els aspectes pedagògics i socials no es tenen en compte. Tot sigui per la causa.

    • unocualquiera says:

      En realitat no estem parlant de llibertats, perquè la llibertat de triar l’educació dels fills ja existeix -encara que la Isabel ens la vol imposar segons el seu criteri-, si no de triar el model públic a seguir i les lleis a aplicar per aconseguir-ho. La Generalitat -o millor dit, els nacionalistes- ha deixat clar que vol implantar el model d’un sol idioma amb la mantra de que si possem el model bilingüe – que per LLEI constitucional és el que s’hauria d’implatar – el català ¿desapareixerà? Però que diu senyora Rigau/Mas/nacionalistes, durant el franquisme el català estava perseguit i no veig que hagi desaparegut, ¿on està la base d’aquesta afirmació? Digue-me/convenceu-me de lo dolent que és el model bilingüe/trilingüe i potser apojaré la inmersió lingüística.
      Aquí la qüestió real és que la Generalitat es passa pel forro les lleis que li surt del c*llons, igual que amb el tema de la consulta per la independencia, ¿però que es això? Ostia tú, doncs si es així a partir d’ara deixaré de cumplir les lleis i deixaré de pagar impostos i començaré a matar a qualsevol persona que passi per davant meu amb impunitat, ¿oi que tinc aquest dret senyor Mas, de la mateixa forma que vosté fa lo que vol amb la Generalitat saltant-se les lleis?
      Senyor Mas, dediqui’s a treballar per erradicar la corrupció i el malbaratament de recursos públics, perquè això de passar-se pel forro les comisions d’investigació en casos de corrupció i pujar els impostos a les classes mitjanes i baixes gràcies al molt honorable Junqueras no diu molt del seu nivell moral ni del seu servei públic. Justicia pels pobres, però impunitat pels poderosos, aquest és el seu model i per això vol la independencia, ¿oi? Tot sigui pel poble amb els diners del poble però sense el poble. Espero que esteu contents els que heu votat CIU i ERC, si volieu impostos i no volieu transparencia politica ja ho teniu, ah, i també tindreu la preciada consulta que sembla lo únic que us importa en aquest món. Amen.

  5. jake says:

    Disculpen que responda en español-castellano, mi catalán es nulo aunque lo pueda entender leído despacio.

    Doña Isabel está al parecer convencida de que el anteproyecto del ministro Wert, al que nadie le adjudica tratamiento de “muy honorable” ni excesos similares a pesar de ser un ministro de una nación, este proyecto insisto, invade la competencia educativa de la orgullosa Cataluña, sin entrar en la tergiversación que los mismos dirigentes catalanes han hecho de esta competencia. Que ahora se dirija a los valencianos no cambia el asunto, es el mismo, para que vea que no tendo predisposición en contra de nadie y sí la defensa del proyecto de España conforme a la CE del 78.

    ¿por qué digo tergiversación? porque en lugar de especializar la enseñanza haciendo presente el sistema existente actual, del que emanan los poderes de la Generalitat, las competencias recibidas, la autonomía de la CCAA, en definitiva, sin explicar el sistema constitucional actual, se ha hecho tabla rasa a medida de un egocentrismo megalómano político hasta lo insano. Y últimamente se está rascando sobre los verdaderos motivos de ciertos dirigentes…

    Se ha exacerbado hasta lo absurdo las realidades que conformaron España en siglos anteriores, las ambiciones personales -y económicas- en detrimento de un proyecto que en su día apoyaron masivamente los españoles, catalanes incluídos. Hoy en día, se da por agotado aquel proyecto cuando se ha secado la teta de la que mamar, y parece que para bastante tiempo, y no cuando había café para todos. Pero es que hasta que uno no lo pasa mal no se puede señalar con el dedo y decir “ahí está el culpable, quememos la Constitución”

    Los cambios en educación son un tirón de orejas, diciendo en alto y a la cara “los que enseñan mal la historia son demagogos y traidores” y, al igual que el xarnego de doña Isabel, utilizo todas las acepciones de la última palabra (consulte la RAE). A ud. le será motivo de orgullo, no lo dudo.

    El paso siguiente tras una desobediencia política al anteproyecto de Wert sería la recuperación de la competencia educativa por parte del gobierno central, del mismito modo que haría el gobierno de la Generalitat si de pronto los colegios del valle de Arán enseñaran en castellano full-time y con una historia completa de la España peninsular. Ya les enviarían a los mossos, ya.

    Pero el argumento de llamar fascistoide (me anticipo a lo que dirá la autora) se puede tornar en contra ya que los métodos aplicados en Cat son igual o peores que en tiempos del calvo. No voy a citarlos, los sabemos todos. En la enseñanza ya no hay quejas -del docente- porque la primera década se dedicó a la purga de aquellos que no tuvieran nivel idiomático, y centrando la idea de que el catalán era la llave para mantener el puesto de trabajo, por encima del meritaje profesional. No me lo negarán ¿verdad? Una vez purgado al docente ya controlamos el sistema. No olvido la recomendación de que los alumnos utilizasen ese bello idioma en el recreo, tanto si quieren como si no.

    Ahora las quejas son de los alumnos, principalmente los desplazados, los temporales, los que tendrán que regresar a un sistema no pancatalanista. Evidentemente son minoría, es posible. Que cuesta un dinero que no se tiene, es cierto. Pero que antes que enseñar e invertir en un idioma foráneo como el inglés se debe de cumplimentar la obligación -si es solicitada- del castellano, también es cierto. Y aquí los traidores se soflaman porque confunden la frase “si se solicita” con “a todos y por mis santos collons”.

    Políticas extremistas ocasionen reacciones contrarias de igual fuerza, no se queje que de aqullos polvos vienen estos lodos.

    Desconozco las horas de enseñanza del catalán y religión, que más valdría meter horas de matemáticas y física, que son universales y valen en todos los países.

    Unocualquiera, amén a tu post

  6. marti says:

    Em vull referir a l’article, incloent-hi la nota aclaratòria: per una banda, hauriem de ser una mica curosos amb el concepte “xarnego”. No és el primer cop que ho manifesto a aquest foro, però el seu significat actual no és en absolut despectiu (com ho era quan es va crear). En uns moments en que s’intenta “romper Cataluña” (Aznar), aquest tipus de definicions “condemnatòries” han de ser molt matizades.

    Estic d’acord que les famílies que optin per un ensenyament en castellà pels seus fills, la seva intenció no confesa (o sí) és viure a Catalunya en castellà i ser aliens a qualsevol particularitat que es pugui diferenciar de viure a Albacete.

    Hi ha també una certa idea de que el castellà és una llengua universal; ho és però a molta distància de l’anglès.

    Tornem a tenir conflictes entre els drets individuals i els col.lectius: els pares que volen el que creuen millor per als seus fills vs. una societat cohesionada.
    I tornem a la maleïda política:Em permeto un copiar y pegar del contertuli Jose, la seva sensatesa cada cop és més rara.
    “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los per tot arreu, diagnosticar-los incorrectament i aplicar-ne els remeis equivocats.”

    • Aquiles Talón says:

      Pel que fa al concepte “xarnego” crec que sí és despectiu, està massa carregat de connotacions i per massa temps. Potser seria millor per introduir un matís positiu que només se l’apliqui a si mateix qui parla, en comptes de a un altre. Em fa mal a la vista i al cor llegir que algú és titllat de xarnego.

  7. jake says:

    No se confunda Dª Isabel, y no confunda. Los españoles tienen el deber de conocer y el derecho a usar el español, que es el castellano. Debería ser vergonzante que a estas alturas se lo recuerden a los del nordeste cuando los catalanes apoyaron mayoritariamente la Constitución que regula esas normas. En lugar de eso, en este instante es un orgullo no conocerlo y renegar de tal deber y ahora hay que matizar si el concepto charnego es o no es despectivo. Ni debería serlo (pero se utiliza así) ni catalán debería ser mirado con recelo (consecuencia de tanto lloro). Pero nunca nunca nunca se ha hecho tanto daño a los catalanes como el odio que las ansias megalómanas que incultos dirigentes han generado en España. Luego dirán que son odiados pero después de estar dando codazos en un autobús nadie quiere estar cerca del tipo que molesta.

    No es creible una Cataluña “independiente” pero “dentro de Europa” porque nadie les creerá cuando firmen una adhesión para a los pocos años decir que se salen. Porque eso mismo es lo que se firmó en el 78 con nuestra Constitución. Un “todos juntos, una nación, un idioma” para a renglón seguido decir “nosotros diferentes, unos fueros medievales, una lengua propia, un gobierno propio, nuestras leyes y todo lo nuestro” y negar que la existencia de un ente común supranacional (en este momento España pero después la UE) requiere ceder soberanía. Demagogia y manipulación.

    No es creíble ondear el “derecho a decidir” cuando este se hizo en el 78 para adoptar nuestra Constitución. Si finalmente hubiera sido aprobada en todo el país con la negativa de Cataluña algo de razón tendría. Pero no fue así.

    Respeto el “derecho a decidir” como también respeto el “derecho y obligación a ser consecuente con las decisiones”.

    Así que ¿se quiere soberanía o no? Si se quiere toda, que no miren con malos ojos el vetar su entrada en la UE, que serán más independientes. Si se quiere independencia educativa, que ni se asomen a Europa cuyas directrices (¿sabe lo que son las directivas europeas y sus transcripciones?) invadirán claramente ese orgullo patrio que tanto enarbola.

    Hoy en día los catalanes pueden estar orgullosos de serlo…dentro de Cataluña, porque de tanto llorar pidiendo lo suyo cada paisano que se encuentra fuera de Cataluña es mirado con recelo. “a ver si este sale con algo más que fútbol”. Eso es HACER DAÑO A LOS CATALANES.

    Hoy en día existen defensores y detractores del aborto, un tema muy conflictivo. Los defensores dicen -no sin razón- que autorizar el aborto no obliga a hacer uso de ese instrumento, que quien quiera mantener una moral que no contemple tal posiblidad puede hacerlo. Los contrarios, que aceptar su mera existencia hará del país una Sodoma y Gomorra inmoral y pecaminosa.

    Los que defienden la posibilidad de aprender en el idioma de nuestro país aceptan que exista gente que prefiera usar la lengua local en su educacion. Eso es libertad, tener opciones.

    Pero los que abogan por la inmersión sin opción ahora dicen que se le quita libertad a los alumnos. ¿cabe más hipocresía? Y esos dirigentes ya vemos a qué centros llevan a sus hijos, a los que imparten en castellano/inglés o castellano/alemán.

    Es curioso que la autora invoque la presión de los catalanes para la consecución de objetivos. Pero ignora deliberadamente las sentencias judiciales dando la razón a quienes han recurrido la política educativa Catalana. Que obviamente, no son todos los que querrían haberlo hecho porque ya sabemos en qué país vivimos y lo que cuesta llevar a término una demanda judicial. Parece que la presión solo es buena si viene de la dirección correcta.

    También es media verdad o media mentira decir que quienes llevan a su hijo a estudiar en castellano lo condena a ser charnego. Primero que si tal acepción no es despectiva…no debería de ser ningún problema ni para la autora ni para los padres de la criatura. Pero resulta que aunque los padres no hablen catalán y quieran para su hijo la posibilidad futura de estudiar fuera de Cataluña, este niño sí recibe influencia de 6 cadenas de tv catalanas, emisoras de radio, prensa, gente en la calle, compañeros de clase que sí hablen catalán con sus padres, posibles novias/novios…etc. Así que decir que por no estudiar full-time catalán se es charnego, es falso. Lo aprenderá, es seguro.

Déjanos tu comentario crítico!

Top