Atrévete a Opinar

Les lleis, l’identitat i la qüestió independentista

Hi ha dos línies de debat que tenim perdudes:

independència-Catalunya1. La qüestió legal:

El sistema legal espanyol, que ja no recorda les vergonyes de naixement, i que els seus tribunals polititzats les celebren, no es pot vèncer.

Les nostres lleis, com l’Estatut, han estat sempre i seguiran sent piconades fins el ridícul i la resistència no deixarà de ser estètica, i tot i així, malgrat la lletjor democràtica que pugui representar la seva actuació, igualment en treuen rèdit electoral. És més, es permeten el desvergonyiment de titllar-nos de il·legals, ergo bandolers i conseqüentment de no demòcrates. Ells!!

Molta part de la població catalana, i en especial la xarnega (afegint-me a la proposta de la Isabel Wagensthal de retrobar aquest adjectiu, exclusivament descriptiu) s’empassa aquest argument legalista atenent falòrnies com que la “constitución” ens ha proporcionat no sé quants anys de “pazyciencia”. Franco també s’envania de haver-nos portat la pau (després haver-nos declarat la guerra).

Entrar en aquest jardí els interessa a ells i no pas a nosaltres. Una cosa és no replicar i l’altre és entrar-hi. No hi tenim massa cosa a fer.

2. La qüestió de la identitat:

En la que incloc la llengua, per cert, i fent un incís:

Suposo que si el “ministro” Wert es compara ell mateix amb un cert animal, bèstia de quatre potes, els demés podríem matisar aquesta comparança i triar, potser, algun altre animal que ens sembli més ajustat a les seves característiques morals i intel·lectuals.

Aquest tampoc és el jardí on collirem fruits, ni tan sols flors. Fixeu-vos que als espanyols els hi mola aquests embolics. Parlar de història: “Cataluña nunca ha existido, solo fue un condado de Aragón” etc. Parlar del dret a la llibertat d’ensenyament dels pares. De la petitesa històrica de Catalunya en front a la immensa figura del “imperio español, en el que nunca se ponía el sol”.

Simplement

Catalunya és una nació

perquè ARA així o sent i ho pregona la seva gent.

Per cert, i a títol d’inventari. La història ensenya de manera inapel·lable que Espanya mai no ha sabut vèncer. Ha tingut el món sencer sota la seva ègida (bota) i no ha sabut mantenir ni un bocí, tret de Catalunya, que és la única glòria colonial que els hi queda, apart de “Perejil y alrrededores”.

Aquí, la població xarnega ja està bé sentint-se espanyola. Sense sentir-se obligada a respectar la cultura de qui els acull, doncs no es senten acollits, simplement saben que tenen dret a passar-se pel folre les nostres lleis i usatges. Els més sincers i planers en diuen, encara ara, “derecho de conquista” (l’expressió va sortir a totes les teles espanyoles i ningú el va renyar, al contrari), a d’altres els hi fa cosa dir-ho així, però finalment, actuen com a tals vencedors.

L’únic debat que de veritat pot moure a la estimada població xarnega és la butxaca. 

El missatge en que cal centrar-nos és l’econòmic.

el dels diners que tindrien a disposició si Catalunya tingués els diners que genera i ajudés a Espanya en una mesura raonable.

catalunya_lliure_by_obdspro-d31tp8gNo convé la lletania de que ens roben, ja que es converteix en la cançó de l’enfadós. Sols cal que sàpiguen quants euros podria tenir cada família a la butxaca cada any. Això els posa molt tibants. Que les retallades i les dificultats no serien iguals de ferotges.

Tots els estaments s’haurien d’implicar en aquest missatge, desmuntant les falòrnies espanyoles sobre les misèries en que cauríem. De manera prevalent s’haurien d’implicar les universitats, i molt en concret els especialistes en Economia.

Aquest és el missatge on podem fer forat.

Les altres dues qüestions som nosaltres els que hem de resoldre-les i no pas els nostres estaments públics.

Som nosaltres, els catalans, els que hem de fer els xarnegos parlin català i respectin la nostra cultura. Legalment i amb la major bonhomia possible:

1.     Mai canviar al castellà només perquè el interlocutor ens parli en aquesta llengua. Al contrari, se li ha de preguntar quan fa que està a Catalunya i si fa més d’un any, que ja és molt, s’ha li ha d’exigir que parli català si vol parlar amb nosaltres.

Jo freqüento força la fantàstica ciutat de Madrid. Quan allà vaig a un restaurant xinès mai tinc cap problema per demanar els plats en català. Sempre m’entenen. Però si això ho faig en un restaurant a Barcelona pot ser que tingui un problema gros.

2.     Mai donar un lloc de treball a qui no parli prou bé el català, com passaria a qualsevulla nació del món. És més: sempre s’ha de posar aquest requisit en les ofertes de treball. Atenció! explicitar clarament aquest requisit fóra molt i molt important.

3.     Si s’ha d’acomiadar a algú, s’han de prioritzar els que ens afavoreixen i acomiadar als que ens perjudiquen, com fa qualsevol organització no patològica, i aquesta més que raonable directriu s’hauria de donar a conèixer als nostres treballadors.

4.     Mai comprar a qui no ens atén en català. Sempre ha d’haver com a mínim algú a la tenda que ens atengui en català.

Aquest blog hauria de promoure una llista que palesés tots els establiments comercials que no atenguin en català.

5.     Mai acceptar que en un restaurant la carta vagi solament en castellà. Ni que en la carta estiguin els plats descrits en castellà i a sota, en lletra esquifida, vingui una mala traducció al català.

Aquest blog també hauria de promoure una llista que palesés tots els restaurants que menystenen el català.

6.     Mai participar en un debat d’una televisió catalana on es tingui que parlar-li a algú en castellà. És més: hem d’exigir que la seva parla castellana es tradueixi subtitulada.

Vostès creuen que en algun país sud-americà, on  tothom domina prou bé l’anglès, el contertulians parlessin en aquest idioma perquè hi hagués algú anglès al debat? Creuen que la seva parla no fora subtitulada, quan no apaivagada i traduïda a sobre? Cal ser tant mesells?

7.     Mentre les Universitats puguin posar exàmens d’entrada, l’examen de català, escrit, però també oral, ha de ser prou exigent i els estudiants i els seus pares ho haurien de saber.

Aquestes mesures, o de millors, les hem de pregonar nosaltres, la gent del carrer, i fer-ho amb prou força per tal que arribin alt i fort a la fracció xarnega de la societat que viu i treballa aquí, de manera que sàpiga que anar en contra dels interessos nacionals de Catalunya els hi crearà problemes econòmics. Perquè sempre han presumit del que no tenien, sempre ens han acusat de “peseteros” però quan vegin perillar la seva butxaca veureu cóm se’ls hi arbora el sentiment català.

Sí. He dit fracció. Sisplau, no em vinguin amb la collonada de no fracturar la societat en dos bàndols. Redéu! Que no s’han adonen que fa tres segles que estem fracturats? Si la fractura està soterrada és perquè la fracció vençuda no s’ha atrevit a treure cap. Perquè actuem com a vençuts. Com a mesells. Ara això s’ha d’acabar. I diguem-ho clar: l’altra fracció exerceix, sabent-ho o sense saber-ho, com a força d’ocupació. És molt important que ho sàpiguen i que entenguin que nosaltres els tindrem per a tals i per tals els tractarem.

Només exercint de fet com a nació acabarem sent-ho de dret.

David Ben Moneta

Tags: , ,

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There Are 25 Brilliant Comments

Trackback URL | Comments RSS Feed

  1. Marc says:

    A banda que aquest article és de lluny massa radical, per defensar tant el català, el primer és escriure sense tantes errades. sisplau? s’han adonen? els hi crearà? cóm? sé? s’ha li ha? ha d’haver? per no parlar dels temps verbals que no casen. Comencem per endreçar casa nostra, gràcies.

    • Free says:

      Benvolgut Marc, és ben cert, faig més errades en català de les que la vergonya permet. He d’acabar d’estudiar-lo i mi he de fixar més i t’agraeixo la lliçó. També em sembla molt bé que per aquest motiu em despatxis sense entrar amb més raonaments; però respectuosament, si m’ho permets, no et sembla que així fas costat al meu argumentari. A disposar.

  2. Xanflins says:

    Dos idees al vol:

    Com penses convèncer a “xarnegos”, quan els comences tractant de conquistadors, intolerants, etc? Si fós xarnego crec que m’hauria ofès en aquest punt.

    Tampoc crec que haguem de convencer prioritàriament aquella gent que no s’ha volgut sentir mai catalana. Ans el contrari, molts dels que se senten catalans i españols tenen un punt de vista polític proper a l’independentisme però no volen deixar de ser españols (cosa molt legítima, per cert). I sí, aquí el factor econòmic hi juga un paper clau. Però no perquè aquests “maleïts xarnehos” no s’han preocupat d’integrar-se.

  3. marti says:

    Per una vegada, haig de manifestar el meu desacord amb l’article. Podriem anar enumerant les raons, però la fonamental és confondre els idiomes (català-castellà) amb les nacions (Catalunya-Espanya).

    Tots coneixem la realitat del país: aproximadament la meitat dels catalans té el castellà com a primera llengua. El castellà va arribar massivament a Catalunya fa mig segle, i va arribar per quedar-se.

    Bona part d’aquesta circumstància és deguda als “xarnegos”(com el que subscriu), però, sota aquesta definició genèrica hi ha una realitat social més complexa. La llengua es evident que és un component important, però no és decisiu: tots coneixem líders de partits polítics que parlen català (quan els hi sembla) i es consideren a sí mateixos els neo-administradors colonials. O el director (català) d’un important banc (català) que va dir (en català) que , com a molt, volia una millora del finançament sense fer gens de soroll

    El mal anomenat “bilingüisme” és una trampa, ja ho sabem, per qué cadascún dels dos idiomes que hi ha a Catalunya tenen el seu rol i les seves funcions clarament definides. Però no hem d’oblidar que, de la mateixa manera que hi ha persones que parlen català com a llengua-mare i castellà com a llengua-eina, també hi ha el cas contrari.

    Per acabar, a la futura Catalunya lliure; com podem renunciar a aprendre de franc el segon idioma més parlat del món? No som “gilipollas”. (perdó per la llicència poètica).

  4. jake says:

    1.- Si le parece mal cambiar de idioma cuando el interlocutor se lo pide y ud. conoce ambos idiomas, es ud. un maleducado, sea el idioma que sea.

    2.- fíjese que le doy la razón en parte, en una CCAA donde hay dos idiomas cooficiales todos los trabajadores de la Administración deben de hablar y entender los dos. Pero sabemos que se prima uno de ellos sobre el otro ¿verdad? y sobre la libertad en la empresa privada ¿qué pasa cuando uno habla mal uno de los cooficiales? ¿no puede trabajar? uyuyuy que eso roza el fascismo, caballero. Espero que los traductores que se utilizan en el resto de España sean de su agrado y que defienda la existencia de traductores en Cataluña sobre todo cuando se acude a los tribunales.

    3.- Es un argumento proteccionista, espero que siga ud. los artículos de este blog “desmontando mitos sobre el liberalismo” que es bastante interesante históricamente.

    4.- Es un argumento de boicot, que seguro comprenderá que otros practiquen en sentido inverso y a productos catalanes ¿o no?

    5.- Nuevamente el bilingüismo. Respeto su coexistencia, de hecho, me parece raro que solo se encuentre ud. una carta en un idioma, a menos que esté en una de esas 13 CCAA donde el catalán no es cooficial y su presencia sea exclusivamente por cortesía. ¿ha probado a buscar esas hojas con una banderita en la esquina? son muy útiles. Y si no los tienen, pida que amablemente le traduzcan en el mejor de los casos. Como ya dije en el punto 1, si no se hace es porque no se sabe o porque se es maleducado. Pero siempre puede aplicar su punto 4 y salir del restaurante sin consumir…

    6.- En Cataluña el español-castellano es tan oficial como lo es el español-catalán. Siento desilusionarle al decir que ambas lenguas son originarias de España, no crea que esto es “Castilla contra Cataluña” o viceversa. Y no le hablo solo de hace siglos, sino de esa Constitución que tanto detesta, que solo tiene 37 años y que defiende los dos idiomas. Así que si lo escucha en algún canal, sonría porque tal vez es ud. el intolerante. Más de uno ha dicho lo contrario de ud. al oir chapurrear un pésimo catalán “mejor que no lo hable”, dijo.

    7.- No mente a las universidades por favor, que después de casi 4 décadas desde que se murió el gran pisoteador idiomático no llegan a las 200 mejores del mundo. Si quiere poner más trabas a los universitarios se lo agradecerán cada vez que le miren… pero camine deprisa.

    Y sobre las dos cataluñas, recuerdo que el Estatuto 2010 fue votado satisfactoriamente por el 30 % de los catalanes con derecho a voto. Con un % de noes que no recuerdo si era el 10 % y un 58% restante que ni le va ni le viene. Podríamos hablar de tres Cataluñas y no de dos, y desgraciadamente la que gana es la que se la s… estos temas. Así que AHORA lo que dicen los catalanes es que no les importa la independencia mucho más que el llegar a fin de mes. Y no por eso son menos catalanes o españoles, son bastante más listos.

    Libertad, para vivir, para hablar y para escribir. Y en el idioma que cada uno elija. Yo no puedo elegir, tardo muchísimo en leer el catalán. No piense que soy maleducado, gracias.

    p.d.
    Curioso el apellido del redactor, Ben Moneta. Lo digo porque Ben proviene del “ibn” árabe (se dice “íben”) , que significaba “hijo de”. Así, Mohammad ibn Alí sería “Moamad el hijo de Alí”. Espero y deseo que no signifiquen “hijo de la moneda”, los árabes que lean ese nombre y sepan catalán puede que levanten la ceja al verlo. Esto no viene al caso, lo sé. Pero es que -si es así- que un descendiente de árabes defendiendo a ultranza el catalán que fue una lengua de los que los expulsaron de Al Andalus y ahora esgrimiendo ideales de hace siglos…

    • Free says:

      1. Vostè és ja famós per tergiversar les paraules dels altres i llavors fer-se el valent. Jo no he dit això. Repassi.

      2. No sé si l’interpretaré bé. Vol dir que si jo em presento a un bar espanyol i explico que no sé què és un “cortado” però sí sé què és un “tallat”, em deixaran treballar? Que també són feixistes? O cal que jo em conformi en dir “cortado” quan vull un tallat? El que un cambrer de bar necessita per entendre una comanda feta en català, es pot aprendre en un matí. Em pot explicar perquè no ho aprenen? I quan aquest senyor cambrer fa 50 anys que viu a Catalunya, també em donarà vostè una explicació?

      4. Senyor, el boicot a productes catalans fa molts anys que es pateix, no vàrem ser nosaltres els que varem començar. I fent-nos els bons nois i anar comprant els excel·lents vins de Ribera del Duero no farà que el d’allà tastin els nostres. Ni tant sols els podrà vostè comprar.
      Fa uns anys que Catalunya era la més gran consumidora de vins de la Rioja. A la Rioja ni tan sols saben que aquí es fa bon vi.
      Fa molts anys que corro per Espanya com per espantar-me ara pel boicot de sempre.

      5. “Gracias, Senyor, muchas gracias por respetar la coexistencia del catalán al lado del castellano. Es Usted de una generosidad deslumbrante. Podría arrasar con el catalán pero en su magnificencia le permite coexistir”
      Vostè ni s’adona de que la carta del restaurant sols està en espanyol.
      Per cert deixi d’insinuar que em falta educació i així jo m’abstindré de retreure-li la manca d’intel·ligència quan fa servir en contra meva un raonament que em dona la raó. O és que no s’adona que m’està fent buscar una bandereta per trobar l’apartat on la carta està en català, mentre que vostè té la castellana en primer lloc?.
      Com que la construcció de la frase no li ha sortit massa lluïda – “me parece raro que solo se encuentre ud. una carta en un idioma, a menos que esté en una de esas 13 CCAA donde el catalán no es cooficial y su presencia sea exclusivamente por cortesía” – no sé si l’entenc correctament: vol dir que a Valladolid hi ha “baretos” amb la carta en català?

      6. És tal el seu nivell d’expressió en castellà que no sé què diu.

      p.d. Em sembla de poca educació que vostè faci broma dels meus cognoms, mentre vostè amaga els seus.
      Si un àrab veu el meu nom és probable que alci les celles. Un israelià, no.

      • jake says:

        Solo le contesto una cosa: no tiene ni idea de lo que es un fascista porque si lo supiera releería su propio artículo-panfleto con otros ojos. Y su propio ejemplo del restaurante le descubre.

        La falta de educación la inició ud. de muchas otras formas, tal vez me he pasado y le pido disculpas por mi exceso.

  5. Alucinante says:

    No entiendo como esta página web / blog / diario / lo que quiera ser o sea, permita tal discurso, que hasta podríamos tildar de racista, de apología del racismo o cuanto menos, de promocionar la intolerancia.

    Si esto pasase en sentido inverso, me gustaría ver rasgarse las vestiduras a la persona que ha escrito este artículo, tildando de “fascistas”, “nazis”, “caverna”, “españolistas” (en tono despectivo), o toda una retahila de adjitivos des-calificativos.

    Espero se tomen las medias oportunas, y se borre esta entrada del blog o bien esta persona pida perdón, y rectifique sus palabras, porque de no ser así, lo más adecuado es que se fuese a blogs de opinión ultraradicales (cosa que hasta día de hoy, este no parece).

    Un saludo

    • Marc says:

      Le doy toda la razón. Y se lo dice un independentista.

    • Free says:

      Perdoni, però això i pitjor es diu cada dia i no es sent la veu de vostè clamant en contra.

      No tinc inconvenient en que es censuri aquesta entrada. Des d’aquí animo als moderadors a fer-ho. Tenen tot el dret a escollir el to de veu en que es diuen les coses al seu blog, però potser junt amb els qualificatius de racista (¿?) convindria un mínim raonament. Encara que només sigui per fer pràctiques.

  6. unocualquiera says:

    Radical es poco, y encima haciendo referencias a mi querida amiga Isabel Wagensthal, ya es que mejor me ahorro el siguiente calificativo.
    Nada, haced lo que querais -mientras no mateis a nadie-, despreciad a quien querais u odiad lo que querais que tranquilos, esa actitud es la solución a los problemas de la humanidad y así conseguiremos ser todos felices y comiendo perdices. Seria más optimista si hubiese sabido que este tipo de actitudes estaban enterrados en el pasado pero ya veo que alguno/s ya se han encargado de resucitarlos y no miro a nadie.

    Suscribo lo dicho por comentaristas anteriores, si el blog no rectifica o da alguna explicación, sereis complices por omisión que os hace perder credibilidad y rigor a raudales. Sabia que esta web era tendenciosa, pero no sabia que suscribiera este tipo de radicalizaciones que en nada ayuda a la convivencia, sino más bien a lo contrario.
    Saludos.

    • Free says:

      Que Isabel Wagensthal sigui “mi querida amiga” diu molt a favor de vostè. L’envejo tant que estic per no creure-me’l.

      Ni matem, ni odiem ni menystenim. Intentem que els nostres drets lingüístics i d’autodeterminació es respectin.

      • unocualquiera says:

        Vostè pot pensar lo que vulgui i com vulgui, però en el moment que imposa els seus criteris i pensaments als demés ja s’està guanyant l’antipatia i contrarietat dels que no pensen com vostè, és així de senzill. Vol vostè respecte? Respecti als demés, i realment estarà respectant als demés quan accepti les opinions dels demés, i no impossant criteris com vostè pregona. Això últim només ho fan els règims autoritaris que poc tenen a veure amb el pluralisme democràtic que suposadament tenim en aquest país.

    • Free says:

      Ja li he dit a un altre amic seu estimat que em sembla molt bé que es tregui aquesta opinió del blog.

  7. jake says:

    A veces es mejor que salgan estas libertades de expresión, que queden grabadas y en mi opinión no hay que dejar de responderlas porque los plumeros se ven solo cuando asoman y si se borran quedan ocultos.

    Que tomen precauciones los independentistas porque entre ellos se esconden algunos como el firmante, al igual que hay extremismos españolistas que también hay que tener controlados. Los extremismos nos llevaron a una Guerra Civil que hoy ya pocos recuerdan, los que olvidan su historia están obligados a repetirla.

    Todas las ideas son susceptibles de ser pervertidas porque como dijeron Platón y Aristóteles, las ideas son perfectas….es el hombre el que es imperfecto.

  8. marti says:

    Torno a llegir aquest article, i no puc menys que tornar a comentar-ho: Ja he dit abans que el trobo fora de lloc, però m’he quedat curt: és absolutament insuportable. Esperava molt més i millor d’una web amb uns articulistes amb provada capacitat d’anàlisi econòmic i social (com correspon als seus estudis).
    No només és irracional amb el seu tractament de l’idioma pària-castellà sinó que col.labora activament amb les tesis del nostre amic Aznar “Romper Cataluña”.

    En efecte, en la meva modesta opinió, aquesta és l’ÚNICA arma (gens menyspreable) que tenen els espanyols per evitar la independència del nostre país. I, com que ho hem de fer bé, hem de partir de la base que aquí NO SOBRA NINGÚ, (tret dels que es vulguin auto-excloure).

    Evidentment, aquest article, bel.ligerant i amb un punt xenòfob no ajuda gens. Hom es pregunta si el Sr. David ha tingut alguna situació personal que l’ha impulsat a escriure aquesta boutade.

    • Free says:

      Potser sí que té raó. Jo pensava que Catalunya ja estava partida en dos (així ho exposava en el cos principal de la meva exposició) des de fa molt i molt, però si no, si som un sol poble, o sigui una sola ambició de futur, realment m’he equivocat i demano perdó. Pitjor encara, amb l’edat provecta que tinc, he tingut molt temps per adonar-me’n i rés, no ho havia vist mai així. Perdoni.

      D’acord. La bel·ligerància no ens convé. En plego a la teva major capacitat d’anàlisi econòmica i social. Seguim com fins ara que ens ha anat força bé. Em retiro.

      • marti says:

        Una de les coses positives que tenim els catalans, és la capacitat de crear i detectar la ironia i distingir-la del seu parent dolent: el sarcasme.
        Però la línia que els separa és molt fina. És diu humilitat. Normalment, els anys ens espatllen les articulacions però ens donen aquesta qualitat.

        També ajuda el fet de conèixer moltes persones de cercles diferents; un s’en adona que la qualitat humana no té res a veure amb l’idioma que parla. La divisió xarnegos- no xarnegos és molt gràfica per entendre la realitat de Catalunya de manera immediata però no pot anar més enllà.

        Naturalment que vull una Catalunya independent i que penso que no tenim lloc a aquesta Espanya que no vol canviar i que no canviarà mai. Però no vull una Catalunya que hereti els defectes d’Espanya que tant ens irriten; la seva intransigència i sectarisme a tot el que no sigui castellà i espanyol, el seu autoritarisme intern que conviu amb covardia externa.

        Així s’explica la tàctica de “romper Catalunya”: davant la incapacitat (manca de voluntat) per dialogar i buscar activament un marc de convivència, s’opta per furgar les diferències, sembrar dubtes, promoure el col.laboracionisme intern. És una arma indigne d’un estat democràtic, més propi d’una colònia bananera, però molt poderós.

        I quin és el criteri de trencament? evidentment, l’origen dels catalans i el seu corol.lari, l’idioma familiar. No hem de caure en aquesta trampa i dir que “Catalunya ja està partida en dos”. Hem de separar el què és important del què és secundari. Quan siguem independents, Catalunya no serà la Catalunya Vella de Guimerà i Folch i Torras amb els seus rabadans i masovers. Hi haurà el Baix Llobregat, Sant Roc, el reaggeton i les mesquites. Serà ( hem de fer que sigui) un país realment democràtic, on la prioritat sigui el benestar de les persones. En quin idioma? En català. Caurà pel seu propi pes. I el castellà serà com l’anglès a Holanda.

        Esperant que aquesta opinió d’un enginyer (no economista) “cincuentón” sigui útil.
        Una cordial salutació.

  9. No entenc res says:

    A mi em dona que aquest article representa a molts d’aquells que vàren anar al 11-S

    • Free says:

      En general a tothom.
      Només volia proposar que féssim ja com si fóssim una nació normal i corrent. Em semblava que era una forma d’avançar per a assolir-ho i amb una formulació ben simple. I això ho volia fer, tal com deia, “legalment i amb la major bonhomia possible”. Està clar que no us ha semblat així. Ho sento. Caldrà fer-ho com fins ara. Perdoneu. Us deixo. He d’anar a la floristeria a comprar lliris.
      Ah! Deixaré el blog. No vull trancar el bon rotllo ni l’alt nivell d’anàlisi.

    • Marc says:

      Conec desenes de persones que van anar a la mani i cap diria aquestes coses.

  10. so36 says:

    Xarnego o xarnec,
    ITV, ITV

    4ª Internacional,
    Ay, la comarca ens visita, ay

    Si España cae, digo, es un decir

Déjanos tu comentario crítico!

Top