Atrévete a Opinar

Març abans que Mas

By on 23/12/2015 in Catalunya with 2 Comments

Després de setmanes de pressingCUP, finalment es decidirà si s’investeix Artur Mas.

Ja el resultat del 27-S apuntaba, amb el sostre electoral del sobiranisme i les dificultats de penetració a l’Àrea Metropolitana, a la necessitat d’un gir a l’esquerra i de renovar el lideratge del procés independentista.

Eleccions 20DEl 20-D va confirmar la tendència iniciada el 24 de Maig. Catalunya gira a l’esquerra oposant-se a l’austeritat. I el procés sobiranista també ho ha de fer. No es pot seguir amb el teatre del Camamilla Party fent veure que la correlació de forces del país i del sobiranisme és la del 2010 o 2012. No ho és.

Convergència ara representa la quarta força del país, ERC l’ha superat en dues de les tres darreres convocatòries. ERC només va accedir presentar-se a Junts pel Sí sota l’amenaça de no convocar eleccions. Però ara aquesta amenaça no existeix i ERC es presentaria en solitari. No només molt probablement ERC tornaria a guanyar a CDC, sinó que ningú pot negar que la suma d’ERC i la CUP superarà, amb escreix, la de CDC. Tots els escenaris de Març porten a un lideratge del procés que no recaigui en CDC.

La correlació ja no és la del 2012. Si hi ha noves eleccions enlloc d’un candidat alternatiu és perquè a CDC i al Camamilla Party els hi costa adaptar-se a la nova situació. Però s’hi han d’anar adaptant sense tantes irritacions i imposicions. Investir a Artur Mas amb l’actual correlació seria simplement seguir amb el teatre i donaria oxígen a la dreta que mantendria les palanques de poder.

El principal motiu exposat a cedir en la investidura de Mas és que la desmotivació sobiranista per la falta d’acord reduiria els suports electorals, que el sobiranisme no seria majoria i es perdria la oportunitat que ara es té.

En unes noves eleccions amb llistes seperades el perímetre del sobiranisme podria augmentar. I, alhora, el 20-D mostra que el procés ja no pot tirar endavant exclusivament amb CDC, ERC i la CUP. Es requereix de la participació activa del món d’En Comú Podem, almenys dels sectors propers als comuns.

Però aquests sectors dficilment s’involucraran amb un procés que estigui liderat per un actor tan identificat amb l’austeritat com Artur Mas. L’aliança seria més fàcil amb un nou lideratge que ja no sigui identificat amb les retallades, que ajudi a identificar secessió amb millores materials per la població, fi de l’austeritat i defensa de l’estat del benestar, aconsegueixi augmentar el sostre electoral i superar el 50% i penetrar amb més força a l’àrea metropolitana.

Tampoc es pot descartar l’escenari (de fet estarà obert fins el 9 de Gener) que, a última hora, i tenint en compte que CDC és el menys interessat a una nova convocatòria electoral, presentin un candidat alternatiu a Mas. Aquest escenari, però, quedarà mort si s’accedeix ara a investir Mas.

El que es decideix no és o Artur Mas o fi del procés. El que es decideix és quin lideratge del procés té més possibilitats d’aconseguir la secessió.

Març no és el caos ni la fi del procés. Març és el pas necessari perquè el procés giri a l’esquerra, pas necessari per crear les aliances populars necessàries per aconseguir la ruptura amb l’estat.

Al 20-D les urnes han obert, per fi, una finestra d’oportunitat per un procés no liderat per la dreta i han deixat un cadàver. No s’hauria de ressussitar.

 

Constantí Segarra

Boxedpress.com

Tags: , , ,

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There Are 2 Brilliant Comments

Trackback URL | Comments RSS Feed

Sites That Link to this Post

  1. L'acord entre CUP i JxSí, una oportunitat perduda? | BOXED PRESS | 11/01/2016
  1. jordialuju says:

    Clar i català. Millor no es podia explicar.
    De tota manera pels convergents indepes de tota la vida (que encara que us soni estrany n’hi ha hagut sempre) i que hem tingut un peu a CDC i un altre poossible peu a ERC, Mas ha representat i encara representa un canvi i un tomb al centre-esquerra després de l’era Pujol, Duran, Esteve i Roca Junyent (els 4 calbs). Per nosaltres sempre ha estat una persona responsable, que ha hagut de retallar quan era més que raonable, però que ha posat la directa quan calia posar-la.
    No se, des del nostre punt de vista algú difícil de substituir, tot i que sabem que ningú es imprescindible….

Déjanos tu comentario crítico!

Top