Atrévete a Opinar

Polítiques educatives del s. XIX per una societat del s. XXI

By on 07/02/2014 in Boxed Society with 1 Comment

 

lleis educatives

Un del errors que ha comès l’Estat espanyol en matèria educativa al llarg dels anys pel que fa a les lleis que han regulat el sistema, és que cap d’elles ha estat pactada per tots els partits polítics, teòricament representants dels ciutadans. A conseqüència d’aquest fet, en lloc d’utilitzar-se com a mitjà perquè els ciutadans desenvolupin un esperit crític que els faci lliures (premissa necessària si es vol desenvolupar una pedagogia democràtica), s’han utilitzat com a eina política per manipular a la població, i la LOMCE segueix la mateixa línia, per no trencar amb la tradició suposo…

 

La Llei Orgànica per a la Millora de la  Qualitat Educativa impulsada pel Partit Popular, no ha estat confeccionada en la seva totalitat per aquest partit, sinó que és una modificació de la seva antecessora, és a dir la LOE (2006), la qual va ser redactada i implantada durant el mandat del PSOE. Així doncs, alguns dels canvis que presenta la LOMCE (2013) fan pensar que a l’ADN d’aquells que formen part del Ministeri d’Educació, com per exemple José Ignacio Wert, segueix ben arrelada una de les lleis educatives amb més transcendència i que va marcar significativament el sistema educatiu espanyol. Aquesta no és altra que la Llei Moyano la qual va ser vigent durant 113 anys, des del 1857 fins el 1970, any en què entrà en vigor la LGE (Ley General de Educación) implantada durant el règim franquista.

Un d’aquests canvis, és la introducció de les revàlides, que com es pot comprovar en els articles que conformen la Llei Moyano, el concepte de revàlida es defineix en aquesta llei com un examen general de les matèries, i era condició sine qua non aprovar-lo per poder encetar la següent etapa. Per tant, es pot observar un alt grau de similitud entre la Llei Moyano i la LOMCE, ja que en aquesta última les revàlides queden definides com avaluacions externes de fi d’etapa, que consisteixen en realitzar al final de cada etapa educativa (Primària, ESO i Batxillerat) un examen elaborat per un òrgan extern als centres educatius i sota les directrius del govern central, per tal de comprovar que els alumnes hagin adquirit els coneixements bàsics que es sol·liciten per cadascuna de les etapes. En cas de no superar les proves amb èxit s’haurà de repetir curs.

La introducció d’aquest criteri segurament tindrà com a conseqüència la creació d’un embut que dificultarà el pas d’alumnes d’una etapa a una altra.

Tanmateix, el fet que les avaluacions es focalitzin només en uns continguts curriculars específics i siguin elaborades per un òrgan extern, pot semblar que l’Estat vulgui adequar el tipus d’avaluació de final d’etapa amb el dels informes PISA, fet que implica tractar el progrés de l’alumnat des d’una vessant quantitativa i no pas qualitativa. Això pot afectar a l’autoconcepte i a l’autoestima dels nens i nenes, degut a que se’ls concedirà a cadascun d’ells un número segons el nivell assolit al final de cada etapa que el definirà i que quedarà reflectit en el seu informe.

A diferència d’aquest tipus d’avaluació que es proposa amb les revàlides, observarem a continuació com es tractava aquest punt a l’article 21 de la LOE (2006) abans de ser modificat en la seva successora:

Article 21. Avaluació de diagnòstic.

En finalitzar el segon cicle de l’educació primària tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes. Aquesta avaluació, competència de les administracions educatives, té caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa. Aquestes avaluacions tenen com a marc de referència les avaluacions generals de diagnòstic que estableix l’article 144.1 d’aquesta Llei.

No a la LOMCE

Pel que fa a aquest tipus d’avaluació, es pot veure que també té com a finalitat un diagnòstic individual per veure el progrés de l’alumnat, però a diferència de la LOMCE, aquesta avaluació no era necessària ser aprovada i per tant, no interferia directament en el traspàs d’una etapa a una altra. Amb aquesta avaluació diagnòstica es mantenia informats als professionals i a la família d’igual manera sense haver d’encasellar als nens i nenes en un nivell determinat segons els resultats obtinguts.

Les revàlides doncs, són un tipus d’avaluació que no mostra el progrés real que ha tingut l’alumne en el seu pas per aquestes etapes com podria mostrar una avaluació continuada d’aquest; a més com s’ha dit anteriorment, dificulta la superació de cada etapa i, per tant, és una trava administrativa que pot causar la segregació de l’alumnat.

 

 

J.Miret

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

Déjanos tu comentario crítico!

Top