Atrévete a Opinar

Resposta d’Isabel Wagensthal a Unocualquiera i Jose

Respostes referents a l’article: “La llibertat en la tria de l’ensenyament dels fills

RESPOSTA D’ISABEL WAGENSTHAL A “UNOCUALQUIERA”

Deixo de banda la seva reconvenció respecte de la dictadura cubana perquè no sé a què ve. Jo, per criticar a les nostres esquerres, no em cal citar Cuba, en tinc prou amb el que fan aquí. Per les dretes el mateix, però més fàcil. Pel “ciudadanos” ja és una altra cosa: em causen tanta repugnància que em costa mantenir la calma.

Pel que fa a la qüestió de la llibertat, repassi el meu escrit original  i veurà que jo mantinc que la llibertat dels pares ha de tenir com a límit el perjudici del fill. I mantinc que triar per ells, a Catalunya, l’ensenyament en castellà, els condemna a ser xarnegos. La seva invocació sobre els fills del Mas, molt en la línia “ciudadanos”, no té solta, perquè el seu entorn familiar i social fa servir el català en les seves relacions diàries i mai no seran xarnegos. Altra cosa potser pot passar amb els fills del Montilla, amb un ensenyament trilingüe i un entorn com el seu, no es pot descartar que acabin inadaptats lingüísticament.

Desprès, quan vostè rebla la intervenció del “jordialuju” i tot cofoi diu que si no hagués estat pels “…7 anys de la meva vida escolar a Madrid, perquè sense aquells anys allà no vull saber com seria el meu nivell de castellà amb aquest model” diu una veritat com un temple: NO HO VOL SABER. Però el més idiota sap que a Catalunya tots els nens acaben el seu trajecte escolar dominant perfectament el castellà. O vol que traiem a passejar estadístiques oficials?

Jo no tinc fills en edat escolar. Si els tingués procuraria portar-los a una escola en la que la llengua vehicular fos l’anglès i tant el català com el castellà fossin dues assignatures normals. Miri, perquè ho entengui d’una vegada: si jo estigués als EEUU els portaria a una escola on el CASTELLÀ fos vehicular, doncs sabria que de l’anglès, vivint als EEUU, amb una assignatura anual ja en farien prou i del català ja s’encarregaria el seu entorn familiar. El que passa és que, a Catalunya, l’escola pública no pot seguir el model que jo vull pels meus fills, perquè no el vull pels fills de certs pares que no els importa que els seus fills acabin sent xarnegos, o que més i tot: ja els va bé, així els hi recorden que exerceixen el “derecho de conquista” conquerit pels seus. Si l’escola pública es plegués al dret de conquesta, tornaríem a estar on estàvem no fa pas massa, patint uns i envanint-se altres, cosa que sembla que a vostè no li representa major problema lingüístic ja que a fi de comptes el català va resistir i no va desaparèixer, de manera que el podem continuar esclafant que ell ja s’apanya. Cada cop estic més convençuda que és un “derecho de conquista”. 

Respectuosament, vol dir que vostè no és un “ciudadano”? Es que quan vostè salta de la llengua a la política i al sagrat respecte per les lleis no em puc treure de sobre un fàstic aclaparador.  Abans d’invocar el respecte per la llei ha dir si li sembla justa o injusta. A vostè li costa entendre que la independència és sempre il·legal? Fins aquí no hi arriba? Li cal invocar el dret a matar? Aquest és el seu nivell intel·lectual? Primer pregoni que a vostè li sembla justa una llei que emmordassi la veu d’un poble, que prohibeixi ser consultat .

O es que no té prou valentia? Apa, animis.

 

RESPOSTA D’ISABEL WAGENSTHAL A “JOSE”

En primer lloc, que la seva primera opció lingüística fos el castellà no el convertia en xarnego. Vostè era un xarnego mentre no entenia el català com una llengua pròpia i no tenia major interès en parlar-lo i escriure’l correctament més enllà de la nota escolar.

Quan Vostè diu que l’argument de no separa els nens en funció de la llengua és malintencionat i que a la seva escola no els separaven, no l’entenc. La llibertat d’elecció entre un model català i un altre de 45%-45% com el que vostè va gaudir ara fa uns 30 anys, separarà als nens en un i l’altre model, no?. És això el que vol? Podria dir-me quants dels seus companys d’aula, d’entorns familiars castellanoparlants,  no són, hores d’ara, uns xarnegos?

Diu que a la seva escola, d’entorns familiars castellanoparlants, mai va sentir la paraula xarnego, però sí a la Universitat. Li sembla curiós? No se li acut cap explicació?

Vostè a sentit algú que digui, com vostè diu, que una llengua = una nació? Vol dir que aquí no ha perdut el senderi? I per cert, el dia que l’Aran es senti i es vulgui com una nació independent jo ho defensaré amb la màxima força que la tristor em permeti.

I per últim perdoni que li digui: millor que no citi al Grouxo Marx, ja que vostè, segons vostè mateix diu, busca un problema on no hi és “És veritat que es pot apendre castellà perfectament amb 2-3 hores a la setmana d’aquesta llengua” i potser els seus diagnòstics estan en la mateixa línia de coherència. Això sí. No pot aplicar remeis. Una sort.

 

Resposta als comentaris a aquest mateix article per part d’en Unocualquiera:

Senyor “unocualquiera”, em sap greu haver de dir-li que ha estat el moderador qui ha “elevat” la meva resposta a vostè a la categoria d’ article.

Jo he respost la seva argumentació, en canvi vostè tant sols treu a passejar el pamflet de “ciudadanos” al que diu pertànyer. Suposo que si hagués trobat la manera de respondre ho hagués fet, doncs no crec que sigui mera desconsideració (tot i que vostè es permet tutejar-me, tracte al que jo no li he donat ni peu ni permís).

Vostè diu  “…Per mí l’obligació de qualsevol persona que visqui aquí és que sapigui les 2 llengües…”  Caram que bonic. Fa vostè alguna cosa perquè aquesta, segons vostè, OBLIGACIÓ, es faci normativa? El seu partit fa alguna cosa al respecte? No s’ho creu ni vostè!

Vostè és molt afeccionat a imaginar un raonament idiota i llavors fer-se el “capitán trueno” tot desmuntant-lo, és molt de vostè i dels seus, però no deixa de quedar retratat. Res del que vostè diu té res a veure amb el que jo li he dit.

Per últim, imagino el dolor que sent en marxar de Catalunya, però segur que serà menys dolor si ràpidament s’empadrona fora de Catalunya. Faci’m cas, veurà com queda alleugit.

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There Are 11 Brilliant Comments

Trackback URL | Comments RSS Feed

  1. pdruskin says:

    Isabel… respecte al que dius de haver sentit alguna vegada allo de “una llengua, una nacio…” et diria que si, el pots confirmar tu mateixa al google :-))… per exemple:
    joventei.wordpress.com/2012/08/20/una-llengua-una-nacio/

  2. Jordi Aluju says:

    Molt encertat Isabel.

    El que mes em preocupa a mi es el “derecho de conquista”. Existeix i es molt real, encara que la majoria no ho vulguin reconèixer.

    Salutacions.

  3. unocualquiera says:

    Hem sento honrat Isabel, si hem dediques un article complert a lo que vaig dir és que et devia sentir com una patada tal com ho demostres en aquest article.
    I no tinc cap problema en reconeixer-ho, sóc de Ciutadans, ¿i? A tu et podrà fer fastic o lo que vulguis però hi ha molta gent que ens sentim identificats amb les seves postures, que per cert, defensa la igualtat -et sona igualtat i llibertat que tan de moda estàn aquests paraules?- de les 2 llengües co-oficials a més de l’anglès següint el model del col.legi Aula, no sé encara com s’ha convertit per alguns aquesta postura en la ‘desaparició’ del català, m’ho expliqueu? Per mí l’obligació de qualsevol persona que visqui aquí és que sapigui les 2 llengües i després que cadascú tingui la llibertat de parlar com vulgui, ¿i per què han de titllar de xarnego a una persona que prefereix el castellà però que també coneix el català? I amb les teves paraules i les de molts que pensen com vosaltres, estic cada vegada més convençut que Catalunya es fracturarà socialment tal com diu el dimoni en persona que deu ser per valtros l’Albert Rivera, ja que no voleu saber res que sigui diferent ni que hi hagi cap veu discrepant respecte les vostres postures, tot lo que sigui discrepant o diferent al vostre pensament el considereu un ‘atac’ a Catalunya, molt ben raonat i tolerant, sí senyor.
    No cal que discutim gaire més sobre el tema, sempre havia pensat que el món és un lloc en el que tothom és lliure d’expresar les seves idees sense a canvi ser senyalat poc menys que com a persona non-grata, si Voltaire s’aixequés de la tomba li donaria un patatús si veiés en què s’ha denigrat tot això. Jo abans de tota consideració patriòtica hem considero habitant o ciutadà del món abans que de qualsevol nació, i crec en la convivència, la tolerància i l’entesa entre totes les persones del món, algo que veig impossible en segons quines parts del món. Quan hem diuen que un merengue no s’ha de ficar en una concentració de culés, o que un cristià no ha de ficar-se en una reunió de musulmans o que un xarnego no hauria de ficar-se en un grup d’independentistes, veig com la intolerancia regna de forma esplendida en aquest país ‘lliure’, ‘plural’ i ‘igualitari’. Gràcies mitjans de comunicació, política educativa i polítics, heu fet ‘gran’ aquest país.
    No sé si es culpa de la ‘Caverna’ o del govern ‘opresor espanyol’ el que fa que penseu així, però jo també estic fart. Vull que es faci la consulta sigui legal o no però JA. Vull que sigueu independents i ja ho aixecareu valtros mateixos aquest país, encara que no sé com ho fareu perquè ningú diu res del que passarà desprès de la hipotètica independencia -hi haurà nova Constitució catalana?, tindreu exèrcit?, estareu fora d’Europa?, la corrupció desapareixerà? les empreses marxaran?, hi hauran llistes electorals obertes?, etc.- però jo ho tinc clarissim, molts dels que pensen com jo haurem de marxar perquè segurissim que hi haurà conflicte social que ja ara mateix és ben visible. I no només això, jo soc dels que pensen que una vegada independents ens fregiran a impostos -que ja ho estan fent amb 9 nous impostos, gràcies votants de CiU/ERC- donat el deficit i el deute que té la fallida econòmica que arrastra la Generalitat -tot culpa d’Espanya i Europa, que ja ho sabem, que construir un país és important encara que costi un ull de la cara-, a part de la nula confiança que hem donen possibles corruptes com Mas, Pujol, Crespo, ‘x’%, etc, etc, etc.
    Aquesta és la meva opinió, la podeu llençar a la brossa si voleu perquè jo no sóc ningú per impossar-ho als demés, cosa que sembla no puc dir de molts de valtros, sobretot els que diuen que marxi de Catalunya perquè soc xarnego o calificatiu similar. Tranquil, ja estic en procés de marxar d’aquí, tindreu un xarnego discrepant menys i ja estareu més a prop d’un pensament únic i uniforme.
    Salutacions.

    • Maremeua says:

      I en 3, 2​​, 1 … com no penses com ells, ja saps què et caurà

    • unocualquiera says:

      [Modo charnego]

      Que tengáis todos un feliz año nuevo.
      Como deseo que le voy a pedir a las doce uvas es que en Cataluña y en cualquier parte del mundo se vuelva a un estado de conciliación y tolerancia mutua entre todas las partes, cosa harto imposible y utópico ahora mismo viendo la intolerancia manifiesta e innata de los movimientos nacionalistas, sean de un lado o del otro. Aún así seguiré soñando, que de momento soñar es gratis.
      Siempre he entendido que la unión hace la fuerza, a pesar de que algunos se empeñan a afirmar que la separación y la división es lo mejor, y no seré en la vida de los que incitan la segregación de las personas sólo por su forma de pensar porqué siempre he creído y seguiré creyendo en el entendimiento humano para solucionar los problemas de la vida diaria.
      Feliz 2013!

      [/Modo]

      • Joan Fabregat says:

        Has rebut la rèplica de la Isabel. Està a continuació del article.

        Bon Any a tothom!

    • Xfn says:

      “Hem sento honrat Isabel, si hem dediques”. I tu dius saber català? Està clar que al temari de preposicions no hi vas arribar pas.

  4. jake says:

    El último párrafo de Doña Isabel roza el sentimiento nacional-socialista alemán de los años 30 (ojo, no los años 40 y bélicos) cuando se prefería el desahucio forzoso de aquel discordante antes que trabajar por una sociedad variada y plural. La pluralidad solo interesa cuando uno se siente en la opción desaventajada.

    No digamos ya cuando la opción política, personal y tan honrosa la de un comentarista como la de la “redactora”, es criticada por ser de este u otro partido. Algunos serán tildables de “ciudadanos” pero otros…

  5. unocualquiera says:

    Doncs disculpi per tutejar-la, l’última cosa que hem faltava que pugués ferir sensibilitats. I no entenc perquè no hem respon a la secció de comentaris com tothom, algú m’ho explica? Se’m fa molt estrany que sigui el Joan qui avisi dient ‘tens una rèplica de la Isabel’…
    Portem unes quantes repliques i li he respost -tot deixant-me un ‘discrepo amb vostè’- que la meva postura és la que defensa Ciutadans i és la meva segona opció ja què el meu model d’educació preferit és la del xec escolar suec que ja vaig plantejar en la meva primera resposta a l’article anterior, un model en el que els pares trien el col.legi que millor s’adapta a lo que volen en la educació dels seus fills i que és díficil d’implementar perquè no hi ha cap partit aquí que ho defensi. La propera vegada li respondré només amb un ‘Discrepo amb vostè’ per a no tenir que reproduir postures d’un partit per a que no digui que la meva argumentació és de pamflet o directament no dic res ja que sembla que no tinc dret a expresar la meva opinió.
    I no cal que hem recordi lo que he de fer, que ja només hem faltava que vostè o qualsevol altre persona hem vagi dient lo que he de fer i com he de viure la meva vida. De totes formes procuraré no dialogar mai més amb vosté, una persona’ que qualifica les opinions del demés com a ‘raonament idiota’ o que es reservi el dret de dir lo que ha de fer el seu intelocutor no dóna cap bona vibració del seu talant dialogant i hem confirmen que la seva intencionalitat no és debatre civilitzadament sinó atacar indiscriminadament als que no pensen com vostè. Podrà estar més tranquil.la, que tal com he dit abans, tindrà una veu menys amb qui discrepar.

    • Xfn says:

      “l’última cosa que hem faltava”. Sincerament, he deixat de llegir al veure aquesta errada garrafal. Que no hi hagin accents o altres errades menors, mira… però és que això és de parvulari!

Déjanos tu comentario crítico!

Top