Atrévete a Opinar

SOBRE LA SOLIDARITAT

By on 06/03/2014 in Boxed Society with 0 Comments

Aquesta paraula, des de que els polítics l’han pres com a bastó per esbatussar-se, ja no sabem què caram vol dir. Els uns sempre titllen als altres d’insolidaris i viceversa. A la vegada, tot ells es vanten de ser molt i molt solidaris. De fet, avui en dia, posar en dubte certes solidaritats es com pujar a la pira i fer ganyotes als concurrents. Així doncs, sense intenció de qüestionar els valors morals de la solidaritat, voldria rascar una mica a veure què en surt.

Quan “un” es solidaritza amb “un altre”, tan si es tracte de grups o de persones, i tan si una part és passiva o si ambdues són actives, en tots els casos es fa des de sengles mirades recíproques. Les quals, a la seva vegada, es fan des de les pròpies visions de si mateix i de les pròpies cosmovisions, o simplement des de les pròpies ideologies. Un veu el dèficit de l’altre en relació al seu autosuposat superàvit i viceversa. I un pot interpretar el dèficit de l’altre des de una ideologia que el culpabilitzi, total o parcialment, del conreu del seu propi dèficit. Mentre que l’altre pot interpretar el superàvit de l’altre com a provinent necessàriament d’obscurs demèrits. O de l’inrevés, el dèficit es pot interpretar com a provocat, total o parcialment, per la dinàmica social, mentre que el superàvit es pot veure com a legítimament aconseguit. Aquestes visions de l’altre produiran una mena de solidaritat o d’altre, amb unes condicions o unes altres. Unes seran més pròpies de les dretes i d’altres més pròpies de les esquerres (m’han assegurat que les esquerres encara existeixen).

Des de un altre punt de vista, hi ha moltes maneres  de fer-se sòlid amb l’altre o altres, però totes elles han de tenir explícitament data de caducitat. Sinó, per una de les parts es tractarà d’una immolació – la que no en tregui profit de la fusió de per vida – mentre que per l’altre es tractarà de parasitisme que el condemnarà per sempre més a la miserable condició de paràsit. També es pot tractar d’un solució sòlida com el bronze,entre components d’estructura atòmica relativament semblant que formen un nou component, immolant-se ambdós per generar un nou material. També trobem immolacions volgudes en les que una part s’immola voluntàriament i perpètua, sense que l’altra part ho demani. Ah, m’ho deixava, també hi ha la solidaritat de l’esclau, un cas molt més freqüent del que volem creure avui en dia i que per descomptat tampoc té data de caducitat. Però tots aquest tipus els tinc per patològics, com una mena de suïcidi, o d’homicidi, a càmera lenta. No se’m acut cap cas en que la solidaritat perpètua (sòlida i perpètua) pugi jo entendre-la com a no patològica, incloent-hi la voluntària per les dues parts, a menys que no es tracti d’una solidaritat sòlida, sinó parcial, conjuntural i a estones, com en els matrimonis ben avinguts, que endemés estan subjectes a fortes i conegudes condicions implícites, el qual incompliment posaria automàticament fi a la unió. I és que en tots els casos, la caducitat ha d’estar clarament coneguda per les dues bandes. Aquesta pot ser per data o per condicions. Fins a tal data o mentre s’acompleixin certes circumstàncies (que com a tals circumstàncies estan subjectes a caducitat) o, fins i tot, una conjugació d’ambdues, data i condicions.

Com ja he apuntat de forma somera, la solidaritat sense condicions, no afavoreix a la part que pren el paper de paràsit, a menys que s’entengui que aquesta condició de paràsit és desitjable a la llarga.

 

Isabel Wagensthal

Tags: , , ,

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

Déjanos tu comentario crítico!

Top