Atrévete a Opinar

Socialisme, la gran utopia

By on 15/10/2012 in Boxed Economics, Top Artículos with 1 Comment

Quan el socialisme desplaçà al liberalisme, la gent oblidà totes aquelles conseqüències negatives que van dir que comportaria aquest moviment.
Encara que el socialisme es considerà com un atac contra la llibertat, al ser una reacció contrària del liberalisme, es guanyà una acceptació general sota la bandera de la llibertat, tot i que en un principi era força autoritari. Aquest autoritarisme fou desencadenat pels fonaments del socialisme modern, perquè per poder portar a terme aquestes idees, ho van haver de fer mitjançant un fort govern dictatorial.
En aquella època, socialisme significava un intent d’acabar amb la Revolució a partir d’una reorganització deliberada de la societat sobre línies jeràrquiques.
Consideraven la llibertat com el mal radical de la societat del s. XIX.
El socialisme inicià la seva aliança amb les forces de la llibertat a conseqüència de la influència de les fortes corrents democràtiques que van precedir a la revolució del 1848; a partir d’aquí neix el socialisme democràtic.
De Tocqueville va dir que la democràcia com a institució essencialment individualista, estava en conflicte irreconciliable amb el socialisme, ja que la democràcia i el socialisme només tenen un tret en comú: la igualtat.
Però mentre que la democràcia aspira a la igualtat en la llibertat, el socialisme aspira a la igualtat en la coerció i servitud.
Gràcies a l’anhel de llibertat, el socialisme començà a utilitzar de forma freqüent la promesa d’una nova llibertat. Però perquè aquesta argumentació pogués ser vàlida, van haver de fer un subtil canvi en el significat de llibertat.
Aquesta paraula havia significat llibertat enfront la coerció i la supressió dels llaços que impedeixen a l’individu tota elecció, i l’obligació d’obeir les ordres d’un superior a qui està subjecte.
En canvi, la nova llibertat promesa era la llibertat enfront a la indigència i supressió del constrenyiment de les circumstàncies que ens limiten a tots el camp d’elecció.
Segons Friedrich A. Hayek, abans de que pogués ser verdaderament lliure, l’home hauria d’abolir les traves del sistema econòmic.
Però realment aquesta promesa es reduïa a la desaparició de les grans disparitats existents en la capacitat d’elecció de les diferents persones. L’aspiració a la nova llibertat era doncs, només un altre nom per la vella aspiració a una distribució igualitària de la riquesa.
La paraula llibertat fou utilitzada pels dos grups en sentits diferents, però els socialistes aprofitant-se d’això la van explotar a fons, sense que la gent se’n adonés de la diferència.
No hi ha cap dubte que la promesa d’una major llibertat s’ha convertit en una de les armes més eficaces de la propaganda socialista. Aquesta promesa és responsable d’haver portat liberals al camí socialista. A més, el socialisme va ser rebut per una gran part dels intel·lectuals com l’hereu de la tradició liberal, i per això els hi resulta inconcebible la idea d’un socialisme conduent a l’oposat de la llibertat.

Com s’ha observat, les conseqüències imprevistes del socialisme comporten resultats insospitats. Molts observadors s’han vist impressionats per l’extraordinària semblança entre les condicions del feixisme i el comunisme. Per tant, encara que es creia que aquests dos moviments representaven pols oposats, eren més les persones que es preguntaven si aquestes noves tiranies no procedien de les mateixes tendències.
Inclús un amic de Lenin va admetre que l’estalinisme era pitjor que el feixisme, i que el més apropiat seria anomenar-lo superfeixisme. Ell mateix reconeix a més que l’estalinisme és socialisme.
W. H. Chamberlin resumeix les conclusions dels seus estudis afirmant que el socialisme ha demostrat ser el camí de la no llibertat, és a dir, de la dictadura. Així doncs, el socialisme assolit i mantingut sembla pertànyer al món de les utopies.
Segons Peter Drucker, la creença de que la llibertat i la igualtat són assequibles a través del marxisme, va forçar a Rússia a recórrer el mateix camí cap a una societat no econòmica, purament negativa, totalitària, d’esclavitud i desigualtat, que Alemanya va seguir. No és que comunisme i feixisme siguin el mateix en essència. El feixisme és l’estadi que s’aconsegueix després que el comunisme hagi demostrat ser una il·lusió.

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There is 1 Brilliant Comment

Trackback URL | Comments RSS Feed

  1. Marc says:

    Un article poc esclaridor, la veritat.

Déjanos tu comentario crítico!

Top