Atrévete a Opinar

Un gir i nova tripulació per arribar a Ítaca

El debat sobre sí Artur Mas ha de ser President s’hauria de centrar en la valoració dels resultats del 27-s i en quina és la millor estratègia de l’indepedentisme per assolir l’estat propi.

Resultat 27-S

Si bé l’independentisme ha guanyat el 27s, no ha arribat al 50% dels vots per obtenir el mandat democràtic per la secessió immediata.

Els motius són, principalment, l’alta participació i el vot a l’àrea metropolitana de Barcelona, on, excloent Barcelona capital, el bloc  secessionista no arriba al 33% dels vots a l’àrea metropolitana.

L’independentisme està arribant al seu sostre electoral sense superar els 2milions de vots. Ha obtingut només 90mil vots més que el 9-N i 200mil vots més que el 2012.

La única manera de superar el sostre electoral és demostrant que la independència suposarà guanys materials pel conjunt de la població, independentment de la seva identitat nacional. Oportunitats econòmiques que portin al creixement, a la caiguda de l’atur i abandonant l’austeritat i polítiques socials que comportin millores del sistema educatiu, sanitari, augment subsidis, etc. En definitiva, la independència com a instrument per augmentar la redistribució i blindar l’estat del benestar.

El problema que té l’independentisme és de credibilitat d’aquest discurs: és inconsistent amb la pràctica política dels governs de CiU de 2010 a 2015.

Si bé hi ha hagut un gir narratiu els darrers anys (les retallades eren imposades o inevitables per l’asfíxia d’Espanya, les mesures socials que s’aproven al Parlament són impugnades, etc), molta part de la població encara identifica Convergència en general i Artur Mas en particular com representants de l’austeritat. El fet que el Govern dels Millors abandarés l’austeritat ajuda a aquesta identificació.

Aquesta és la contradicció principal de l’independentisme: només un gir social pot superar el sostre electoral, però el gir és poc creible sí el lidera qui ha representat l’austeritat.

Junts pel Sí ha intentat ignorar aquesta contradicció, aplaçar-la a després de la independència i apostar per una estratègia transversal liderada per CDC. I ha estat a punt de guanyar. Però no ha guanyat. Hi ha el perill d’entrar en un bloqueig indefinit, el processisme sine die.

La contradicció ja no es pot seguir ignorant.  Cal fer creïble la nova estratègia d’identificar secessió amb guanys materials.

Control del Procés

Acceptar que cal un canvi d’estratègia de l’independentisme per ser victoriós significa assumir errors propis i, sobretot, la necessitat de renovar discurs i cares per tal de fer creïble el canvi d’estratègia.

Aquesta diagnosi ha posat en alarma al món convergent, l’anomenat Camamilla Party i els tertulians que consideren una traició que es consideri la possibilitat que Mas no sigui President. És innegable que Mas ha fet avançar l’independentisme, ha augmentat el perímetre en les classes mitjanes, té prestigi internacional, i ha rebut una querella per posar les urnes.

Les posicions estan polaritzant l’independentisme, i la CUP està rebent pressions sense treva per tal de trobar una solució que combini un gir a l’esquerra amb el manteniment de Mas a la presidència.

No és la primera vegada que es realitzen pressions per blindar a Mas a la presidència i identificar el procés amb el lideratge convergent. Primer en les eleccions del 2012, quan demanava la “majoria excepcional” de CiU per evitar fer descarrilar el procés. Després, en la “resposta unitària” a la impugnació del 9-N que mai va arribar.

El cas més visual va ser la pressió a ERC al 2014 i 2015 per crear una llista unitària. La amenaça era que sense llista unitària no es convocarien eleccions anticipades (competència exclusiva del President) i que el procés descarrilaria per culpa d’ERC.

Quan ERC, CUP, ANC i Omnium van consensuar una llista “sense polítics en actiu”, les pressions visibles i invisibles a les entitats sobiranistes van fer cedir a ERC a la reunió a Palau que va fer néixer a Junts pel Sí.

Ara, en necessitar els diputats de la CUP per investir a Mas, s’està exercint una enorme pressió. S’inclou l’argument que no investir a Artur Mas significaria expulsar CDC i l’espai electoral que el recolza del procés sobiranista, i això faria descarrilar el procés.

Això és fals, ningú està proposant expulsar CDC, simplement renovar l’estratègia per fer un gir a l’esquerra i renovar la tripulació per fer creïble el canvi d’estratègia.

Però el missatge subliminal és que o Mas lidera el procés o no hi ha procés. El que mostra aquest missatge és que CDC mai serà lleial a un procés de secessió que no sigui liderat per ells mateixos. La mateixa lleieltat que s’exigeix (i s’ha aconseguit a una ERC acomplexada) als altres actors, CDC no està disposat a fer-la. El fet com Mas ha utilitzat les competències exclusives de President com la convocatòria d’elecccions disminueix la confiança a les possibilitats de canvi d’actitud.

Aquesta actitud de pressió constant per blindar la presidència i el control del procés tampoc ajuda a la credibilitat del canvi d’estratègia, doncs part de la població l’interpreta com a mera tàctica de Mas per seguir al poder a qualsevol preu.

membres CUPLa CUP però, té suficients mesures de contenció per no cedir a la pressió i, sobretot, no separar-se de la diagnosi material de la situació actual. Si es requereix un gir a l’esquerra, s’ha de produïr, pressioni qui pressioni. Si el gir ha de ser creïble, ha de ser creïble, pressioni qui pressioni. Si requereix un canvi de lideratge i de President, cal un canvi de lideratge i de President, pressioni qui pressioni.

Aquesta resistència a la pressió del Camamilla Party també hauria d’ajudar perquè ERC aconsegueixi desacomplexar-se i torni a la estratègia de la necessitat d’augmentar el perímetre de l’independentisme per superar el 50%.

Només una nova estratègia creïble que identifiqui la secessió amb millores materials de la població pot superar la situació de bloqueig resultat de l’empat de les eleccions del 27-s que van mostrar el sostre electoral del sobiranisme amb l’estratègia actual.

Amb aquest vaixell no s’arriba a Ítaca. Bon vent i barca nova.
Constantí Segarra

boxedpress.com

Tags: , , , ,

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There Are 4 Brilliant Comments

Trackback URL | Comments RSS Feed

Sites That Link to this Post

  1. Qui té més por a noves eleccions? | BOXED PRESS | 11/10/2015
  2. Març abans que Mas | BOXED PRESS | 23/12/2015
  1. Oriol B says:

    Doncs si en Mas no hi és o si hi és el preu és el de construir un estat cupero, jo baixo. Aixó no és el que vaig votar

  2. JORDI pUJOL aLTIMIRA says:

    El President Mas ha sigut el que ens ha portat a a on estem, La CUPP (amb dues P, ja que sembla que facin al joc al PP), podem imposar algunes tesis de com seguir amb el proces, però no vetar al President. Només tenen 10 diputats.
    Davant del mon estem demostran desunió i donem una imatge patetica. Com volem que el mon ens prengui seriosament, si nosaltres mateixoas ens tirem els trastos pel cap.

Déjanos tu comentario crítico!

Top