Atrévete a Opinar

Una política exterior transparent i confrontativa

La sort de l’actual procés de secessió dependrà, principalment, dels factors interns:

–  Una continuada mobilització popular independentista vehiculada en l’ANC i els moviments socials.

–  Un irrevocable compromís de l’esquerravengecia de prescindir de les pressions reconciliadores i assumir la confrontació amb Espanya.

El fet que Madrid mai permetrà una consulta vinculant per l’estat propi provoca que, per aconseguir-lo, calgui una ruptura amb el marc constitucional espanyol.

La confrontació s’ha de traslladar, també, a la política exterior catalana, clau pel reconeixement del nou estat i com a contrapès a l’oposició frontal espanyola.

Espanya és conscient de la importància de la batalla exterior dins el procés de secessió, i ha activat un programa d’eficiència diplomàtica i comunicativa per abortar-lo.

L’anomenat programa “921Q”, dotat de 60 milions d’euros, assessorarà  a les 23 principals ambaixades espanyoles, i pretén cohesionar el treball diplomàtic i comunicatiu per marcar a l’estranger la línia d’actuació del govern espanyol i el seguiment de les informacions aparegudes sobre les problemàtiques de la política espanyola.

Les polítiques del govern espanyol per sortir de la crisi i la confrontació amb Catalunya, que malmeten la imatge d’Espanya arreu del món, son els principals motivadors d’aquesta iniciativa.

Per exemple, si un periodista del Washington Post fa un article neutral o a favor del dret a decidir dels catalans, serà contestat automàticament amb la visió espanyola, ja sigui per un membre de la ambaixada o un diputat del PP, com ha anat passant ja els últims mesos.

Un eficient servei de cohesió discursiva i connectada  amb el CNI per contrarestar la presència internacional catalana i blindar els interessos espanyols als organismes i opinió publica internacional.

A Catalunya, s’està finalitzant el perfil burocràtic de l’acció exterior catalana de l’esquerravergencia.  La política exterior té més pes que anteriorment, si bé es manté limitada pel fet de no haver creat una Conselleria d’Exteriors, tal i com va prometre CiU durant la campanya electoral.

Artur Mas i Francesc Homs són els homes forts de la decisió política en l’acció exterior. El conseller Homs acompanyat del secretari d'Afers Exteriors, RgRoger Albinyana, nou secretari d’exteriors i Albert Royo, nou responsable del Consell de la Diplomàcia Pública (Diplocat), són els encarregats de crear una estratègia d’acció exterior que s’emmarqui dins el procés de secessió, basat en la maximització d’esforços i de recursos, com son les delegacions, el cos consular, els contactes internacionals o els eurodiputats.

També s’ha creat la inèdita figura del col·laborador diplomàtic informal per tal d’ajudar en les complicitats internacionals. Paral·lelament, està en marxa el Programa Eugeni Xammar per vehicular una política comunicativa pròpia davant la premsa internacional.

La nova estructura suposa un avenç en la projecció internacional, tot i que evidencia que el govern dels millors no tenia cap política exterior determinada, menys encara emmarcada dins d’un procés de secessió.

D’altra banda, es manté certa ambigüitat, com el manteniment de la promoció econòmica empresarial com a principal objectiu de l’acció exterior o la discreció sobre com emmarcar l’acció exterior dins el procés de l’estat propi.

La promoció econòmica empresarial catalana és positiva. Per això, justament, existeix ACC1Ó, un organisme amb 34 oficines internacionals, amb una estructura consolidada i especialitzats en el sector.

Davant l’envergadura d’una tasca com aconseguir suports internacionals pel referèndum i el reconeixement del nou estat, el treball diplomàtic s’ha de concentrar en aquests objectius.

Segons recull el diari ARA de fonts del Govern català,  “fer publicitat de segons quines gestions és contraproduent”. Es segueix un esquema de “màxima discreció en la recerca de complicitats internacionals per tirar endavant el procés del dret a decidir”. Una discreció que pot arribar a nivells esperpèntics: “les visites exteriors d’Artur Mas tindran una finalitat econòmica molt explícita, però en algunes ocasions s’afegirà una agenda paral·lela que es mantindrà en secret”.

Un dels motius per justificar la discreció és l’ofensiva espanyola contra les tasques diplomàtiques de les autonomies.

El govern espanyol, de fet, només pot actuar legalment (degut a la Llei d’Estabilitat Pressupostària –aprovada amb els vots de CiU-) en aquelles CCAA que, com Catalunya, un cop demanat el rescat, no han complert els objectius del dèficit públic el 2012. Com ja avisàvem aquí i aquí, l’austeritat severa fou un error d’es d’una perspectiva de la independència, doncs obria les portes a la intervenció espanyola i a la limitació de l’acció exterior catalana.

Una política exterior transperent

En tot cas, és injustificat aquest excessiu secretisme. És evident que certes gestions, contactes, negociacions s’han de fer en discreció. Però sempre dins d’una estratègia global transparent, nítida, visible, clara amb els objectius i exposant la veritat.

Maximitzar els contactes i complicitats d’agents informals també és positiu, però no ha de substituir una estratègia formal des d’una vessant diplomàtica.

El secretisme té altres efectes negatius. D’una banda impedeix que la població pugui valorar com està gestant el govern el procés de secessió. D’altra banda pot servir com a justificació de la inacció. Ningú se n’adona si veritablement  s’està fent res. Per últim, disminueix la irreversibilitat del procés. Com menys clar i transparent sigui el procés, més fàcil és deixar-lo córrer.

Una política exterior confrontativa

Si es pretén genuïnament aconseguir la independència en els següents 20 mesos, cal una política exterior enfocada a aconseguir suports internacionals i a una lluita ideològica mediàtica, confrontativa amb les posicions de Madrid, exposant les mancances democràtiques espanyoles al no permetre fer un referèndum d’independència.

Cal oposar-se als arguments espanyols de forma directa, en els cercles diplomàtics i en les contraparts institucionals. Repetir que Catalunya, des del seu autogovern, te dret a decidir el seu futur.

I, també, als mitjans de comunicació internacionals. Els recents atacs de Rajoy i membres del PP al The Economist, haurien de ser contestats sistemàticament, obertament, argumentativament, pel govern català.

El suport extern dependrà de la credibilitat del missatge català i la emfatització del caràcter irreversible del procés

Un debat públic, obert i polític és el que més por fa a Espanya. Una acció exterior transparent i confrontativa és imprescindible per un bon desenllaç del procés de secessió.

 

Constantí Segarra

Boxedpress.com

Estem a Facebook i a Twitter.

Tags: , , , , ,

About the Author

About the Author: .

Subscribe

If you enjoyed this article, subscribe now to receive more just like it.

There is 1 Brilliant Comment

Trackback URL | Comments RSS Feed

Sites That Link to this Post

  1. La Mosca Vironera » Gibraltar i la independència de Catalunya. | 24/08/2013

Déjanos tu comentario crítico!

Top